Col·lectiu Eco

De tot és ben coneguda la ingent labor que, des de fa molts anys, ha anat desenvolupant, en la cura del nostre estimat Parc de Sant Eloi, l’Associació dels Amics de l’Arbre de la nostra ciutat. Cap ànim de lucre, moltes hores de dedicació, infinitat d’aspectes a controlar, excel·lents resultats, gran aportació per fer possible les nombroses prestacions que el parc pot oferir a tot aquell que el visita.

Aquesta meravella de parc, sanament envejat per altres poblacions que no tenen la sort que té Tàrrega, és avui dia un enorme pulmó de frondosa vegetació –cuidada, i gairebé mimada–, que fan de l’espai un bon exemple de la flora autòctona del nostre país.

A part dels seus atributs naturals, el parc compta amb una sèrie d’ornamentacions d’estils i èpoques diverses, (finestres, arcs, útils de pagesia, fonts, monuments, etc.), que a poc a poc l’han anat decorant donant-li el magnífic aspecte que llueix avui.

També disposa d’un petit recinte on es pot apreciar una petita mostra de la fauna autòctona del país. Cignes, oques, ànecs, gallines, galls, tortugues, paons, entre d’altres, permeten de contemplar en viu una mostra, no per reduïda menys interessant, de la varietat d’aus de corral de Catalunya.

La cura dels arbres per part del grup de l’Associació Alba, excel·lent.

La cura dels animalons, sembla que també, encara que (en honor a la veritat i sempre des de la nostra ignorància en el tema) no acabem d’entendre que totes les espècies estiguin barrejades. No sabem qui porta el control veterinari de les bestioles, ni la freqüència ni la cura que en tenen. Allò que sí sabem és que les oques, per la seva naturalesa, són agressives. No és la primera vegada que maten algun dels seus companys del recinte (ho fan amb certa freqüència). Tenim entès que l’última víctima d’aquestes oques busca-raons ha estat el paó reial. Aquell tan guapo, de colors preciosos, que ens delectava quan ens oferia l’espectacle de la seva espectacular cua totalment estesa.

Per si sol, aquest animalot justificava una visita al parc. Quina llàstima!

Segons expliquen, l’espectacle (l’atac i mort de les oques al paó), va coincidir amb la visita dels nens d’un col·legi de Lleida, que van haver de presenciar els fets.

Pensem que per no tornar-se a repetir un fet tan calamitós, s’haurien de prendre les mesures pertinents. Les oques són així? Doncs si ho sabem, per què no les aïllem de la resta d’animals i evitem d’aquesta manera espectacles tan violents? No deu ser pas tan difícil de destinar-les a un espai en què cap altre animal pugui ser víctima d’agressió i destrucció... Prevenir és curar, diu el savi. 

Creiem que  l'Associació dels Amics de l’Arbre n’hauria de prendre nota i procurar que un fet com el que relatem, no hauria de tornar a passar ni, molt menys, hauria d’estar presenciat per criatures petites, que van ben servides amb el temps de violència que els toca viure.

Per la resta, Tàrrega s’ha de felicitar tant pel parc i els seus components com per la gent que tan desinteressadament i tan eficaçment el gestiona i el cuida.