No són bojos; actuen amb el cap fred, són calculadors, eficients i eficaços.

No ataquen, sinó que es defensen; busquen culpables de qui defensar-se, i si no els troben se’ls inventen. 

No són mentiders; determinen el color de la veritat i l’adapten a la tonalitat del seu propi discurs per camuflar les seves mentides i reanomenar els forts com a dèbils i els dèbils com a malvats.

No són els forts; són els dèbils, i per tant necessiten el suport i recolzament de la comunitat internacional, que no vol desentonar amb el color del discurs camuflat.

No són els malvats; són aquells que volen salvaguardar els valors de la pau, la civilització, el progrés, i tot això que s’inclou dins el conjunt dels valors occidentals en nom dels quals s’ha colonitzat, conquerit, violat, espoliat, bombardejat i aniquilat.

No són els radicals; són aquells que han escanyat i ofegat l’altre fins a la seva radicalització, fins a rebaixar la seva vida a un nivell en què ja no val la pena ser viscuda, fins al punt que li resulta més desitjable la venjança que no pas evitar la pròpia mort.

No són integristes fanàtics; són els que fanatitzen tot aquell que no és com ells; els que fan de la diferència una ofensa, i del greuge històric patit al gueto n’infereixen el dret a guetitzar, oprimir, i aniquilar els diferents. 

Són les víctimes d’aquells nazis genocides, aquells que els comparaven amb rates per deshumanitzar-los; són aquells que ara animalitzen l’altre per humanitzar la seva pròpia acció genocida.

Són amor; aquell amor que neix de forma oportunista a partir de l’odi que, com a reacció humana espontània, emergeix en contemplar les matances d’innocents. Les matances perpetrades per aquells que, per altra banda, diuen actuar en nom del poble oprimit i després l’abandonen a les mans dels justiciers. 

Són els justos; declaren la guerra en nom del poble, el mateix poble que després en patirà les conseqüències irreparables, però de qui xuclaran així més odi per alimentar la seva pròpia màquina de guerra. 

Els senyors de la guerra no tenen déus, ni nacions, ni identitat; només adoren el déu de la neutralitat, de l’eficiència, la rendibilitat, i el benefici. Després, de tot plegat, en faran una pel·lícula de «indios y vaqueros» on, per suposat, guanyaran els «vaqueros», i nosaltres, àvids consumidors de mentides, farem cues per pagar l’entrada al món civilitzat.