Serveis (?) sanitaris a Lleida

Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.

Un usuari de la sanitat catalana desatès 

 

Benvolguts lectors,

Començaré dient que és evident que a tots ens resulta molt més fàcil exposar en els mitjans de comunicació queixes vers el sistema que no pas les millores que en certs àmbits s’estan produint. Ara bé, en l’aspecte sanitari, ens ho estan posant molt fàcil poder d’esplaiar-nos en algunes anomalies, que probablement si no tinguéssim la nostra vida lligada a pobles de les Terres de Ponent, no serien tan flagrants. Em centraré en Tàrrega, on passo la meva vida (recordo per si a algú se li escapa que és la segona ciutat de la província de Lleida, amb una comarca/ques veïnes que tenen un elevat nombre usuaris de la sanitat pública). Suposo que per aquest motiu es decidirà fer en algun moment una ampliació en el servei d’urgències, un centre sociosanitari, etc., aixó sí, tot depenent de la tresoreria sobrant en les finances de la Generalitat un cop acabats la dotzena de cinturons viaris i línies de metro que exigeixen des de la capital per a poder millorar la seva qualitat de vida.

Ara, però, centrem-nos en els problemes de Ponent. Resulta que a finals de juliol rebo una trucada telefònica des de l’Arnau de Vilanova, en la qual molt amablement –sempre són molt amables en aquestes ocasions– m’informen que el servei que tenien d’una farmàcia desplaçada (alguns dies puntuals es podien recollir al CAP de Tàrrega els medicaments que de forma temporal o de per vida, alguns pacients necessitàvem) ha estat cancel·lat. La veu amable era la d’una informadora que a pesar de dir-me que havia de considerar-me un “privilegiat“ (?) no va poder desviar-me la trucada cap a qualsevol responsable dels molts directors generals, subsecretaris generals, caps de departament, de servei, etc. que viuen d’aquest món, tant a Barcelona com a “comarques”. Des del seu despatx, són incapaços de posar-se al telèfon i donar la cara quan retallen serveis, no sigui que perjudiquessin “l’establishment”. (Entendreu el meu to cínic, però és el que tinc en aquests moments).

Aquest fenomen de la gestió (?) sanitària que s’amaga darrere de qui obliga a donar la cara, algun dia hauria de veure in situ el col·lectiu de persones afectades per aquesta decisió (segur que uns simples usuaris i un cost econòmic per a ell) que anàvem a recollir la medicació. Resulta que aquest col·lectiu acostumem a tenir edat avançada, i com a conseqüència de les malalties, una movilitat mental o física bastant minvada. La manca del servei que ara anul·len suposarà en alguns casos haver-nos de desplaçar “només” uns 45 km, amb els moderns, ràpids i freqüents horaris que els lleidatans gaudim dins el sector del transport públic (veuran que segueixo amb el to cínic), o en altres circunstàncies, haurem de demanar l’ajuda a familiars perquè destinin hores de la seva vida per a fer-nos de recaders de medicaments, sols pel fet que ara “s’ha eliminat el servei”. On és ara el tema del qual tant es parla, de cercar reduir la mobilitat per millorar el planeta (?) (cínics, ara ells). Algú hauria d’explicar a aquest funcionari que el servei, quan té costos addicionals, “deixa de ser un servei”, i es simplement un mitjà de negoci per a alguns o altres. Potser si plegués hi hauria un sorprenent estalvi econòmic, però no, no pleguen. Són necessaris per a “gestionar”. 

Per acabar, seria interessant saber si l’ampli col·lectiu de “servidors públics” que recentment després de les eleccions s’han incorporat a les regidories de Salut dels Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputació… (suposo que la retallada afecta bona part de la província), estan al corrent del servei que menyscaben a la seva gent, i ara es posaran a “treballar” per a reimplantar-lo (quan els convé ho fan) o simplement és una decisió del funcionari que ha resolt eliminar el servei pel seu compte, i sense dret a rèplica. Crec que pressionar o cercar solucions per part d’aquests “polítics”, seria un bon començament per a rendibilitzar els sous que tan generosament s’han assignat, i més, si tal com em consta, i diuen en la mateixa farmàcia de l’Arnau, alguna comarca veïna de l’Urgell ja hi està “treballant”.

Veurem els resultats?

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article