Amb molt de goig i satisfacció vàrem ser coneixedors divendres passat, dia 1 de setembre, que la presidenta del Parlament de Catalunya havia acceptat la invitació, cursada el mes de juliol, per a presidir els actes de l’Aplec d’enguany, amb especial rellevància per la inauguració del monument a Pompeu Fabra. 

La Molt Honorable Sra. Anna Erra serà unes hores, del matí 10 de setembre, entre nosaltres participant en la missa de l’Aplec, a l’esmorzar típic de la coca i el préssec i a l'acte de la inauguració del monument de Pompeu Fabra, que la nostra entitat ha pogut erigir enguany en el marc de la celebració del setanta cinquè aniversari del traspàs d’aquest gran filòleg català conegut com «el seny ordenador de la llengua catalana».

Creiem que es bo i convenient desvelar alguns trets principals de la biografia d’aquest erudit filòleg de la llengua catalana i d’aquesta manera podem dir que Pompeu Fabra va néixer el 20 de febrer de l’any 1868, a l’antiga vila de Gràcia (Barcelona). 

Va cursar estudis d’enginyeria industrial, que progressivament va alternar amb una forta inclinació autodidacta per la filologia i el 1889 entra com a redactor a L’Avenç, que el 1981 li va publicar a la seva editorial la gramàtica Ensayo de Gramática del Catalán Moderno, en què, per primera vegada amb metodologia científica, es descriu la llengua parlada amb una acurada transcripció fonètica. 

El 1902 guanyà per oposició la càtedra de química de l’Escola d’Enginyers de Bilbao, ciutat en la qual es quedà a viure al llarg de 10 anys. Malgrat l’allunyament que aquest fet li suposà del país, en el transcurs d’aquells anys intensificà la seva dedicació a la filologia. 

El 1912, va decidir abandonar com a catedràtic la Universitat de Bilbao i tornar a Catalunya per dedicar-se a la tasca lingüística.

El 1906 va participar en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana amb la comunicació Qüestions d’ortografia catalana. El seu prestigi intel·lectual en va sortir enormement reforçat, fins al punt que Prat de la Riba el cridà per dirigir el projecte de normativització lingüística del català.

Fou nomenat fundador de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i ocupà una càtedra dels Estudis Universitaris Catalans. El 1912 edità una Gramática de la Lengua Catalana, encara en castellà; un any després donà a conèixer les Normes Ortogràfiques (1913) promogudes per l’IEC. 

L’any 1917 completà les Normes del 1913 amb la publicació del Diccionari Ortogràfic.

A partir de 1918, amb la publicació de la Gramàtica Catalana, adoptada, a la pràctica, com a oficial, s’enceta una etapa que s’enllesteix el 1931 amb la publicació del Diccionari General de la Llengua Catalana.

L’any 1925 va començar a treballar a la Diputació de Barcelona, a la Secció de Foment i Instrucció Pública i Belles Arts. El 1927 va ser nomenat professor de Prosòdia Catalana a l’Institut del Teatre. 

L’any 1932, Fabra accedí directament, per raó del seu prestigi, a la càtedra de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona. Amb ell hi va entrar oficialment la llengua catalana, per primera vegada a la història. 

Els resultats de la seva obra transcendiren aviat, gaudint d’un alt i just prestigi científic creixent, que el dugué a ésser nomenat catedràtic de la Universitat de Barcelona directament l’any 1932.

El 1933, Fabra esdevingué president del patronat de la nova Universitat Autònoma de Catalunya, tot just creada.

L’any 1934 va ser detingut arran dels fets d’octubre com a cap del Patronat Universitari i va estar tancat al vaixell-presó Uruguay, on hi havia també empresonat el Govern català. No obstant això, cal destacar que durant el seu captiveri no va abandonar mai la seva obra. 

A les acaballes de la guerra incivil del 1936-1939, el dia 31 de gener de 1939 va travessar la frontera francesa per iniciar un llarg pelegrinatge d’exili que el portaria a fer estades a París, Montpeller, Perpinyà i finalment a Prada de Conflent on va morir el 25 de desembre de 1948.

Fem una crida als targarins i targarines que vulguin assistir a l'acte d’inauguració del monument dedicat a Pompeu Fabra, en reconeixement i gratitud a aquest filòleg català, exemple de servei i tenacitat per a la llengua catalana. Per la defensa del català, cal ser-hi tots.