Alba Pijuan Vallverdú, alcaldessa de Tàrrega

Fa quatre anys vaig iniciar el camí com a alcaldessa de Tàrrega gràcies a la confiança que els companys amb qui hem format equip de govern al llarg d’aquesta passada legislatura van dipositar en mi.

Vam començar, amb tota la il·lusió del món, a treballar en un àmbit –la política municipal– que era completament nou per a gairebé tots nosaltres, però estàvem disposats a donar-ho tot, a aprendre tot el que calgués aprendre, a escoltar la veu de l’experiència posada pels tècnics de l’ajuntament i a implementar una nova manera de fer que signifiqués un canvi en el nostre model de ciutat, que fos un nou impuls per a Tàrrega i tota la seva gent.

I ens hi vam posar, i tant que sí! Però el destí ens tenia preparada una sorpresa que ningú, absolutament ningú, no podia preveure i molt menys saber com gestionar. Tot d’una, quan feia més o menys mig any que havíem entrat a govern, ens vam veure sacsejats –com tots vosaltres– per la pandèmia del Covid, que va fer caure tots els plans, tots els projectes, tota l’agenda. D’un dia per un altre ens vam haver de convertir en “experts” en mascaretes, desinfecció, distàncies, confinaments, tocs de queda i reunions virtuals. Les persones van passar a ser, més que mai, el centre de la gestió implementada des de l’ajuntament i vam fer tot el que vam poder, tot i més, per ajudar tothom qui ho necessitava, per trobar solució als problemes més inesperats, sempre amb la complicitat dels treballadors de l’ajuntament i del teixit associatiu de la ciutat. Gràcies a tots per ser-hi!

La pandèmia, però, tot i paralitzar el món sencer i canviar prioritats, també ens va ensenyar que sempre tenim l’opció de mirar la vida des d’un altra perspectiva per trobar solució a allò que no en sembla tenir. Vam repensar el que sempre s’havia fet de la mateixa manera, ens vam reinventar, i així vam aconseguir que, malgrat tot, poguéssim celebrar una Festa Major confinada, tinguéssim una FiraTàrrega que va arribar a tot el territori català o una cavalcada de Reis estàtica que va portar la nit més màgica de l’any a tots els nostres infants. 

Van passar els mesos i mentre anàvem gestionant la pandèmia i totes les seves conseqüències, que es van allargar durant dos anys, continuàvem treballant per a la nostra ciutat i per a tots els targarins i targarines. Projectes, obres, reglaments, campanyes, actuacions i un llarg etcètera d’accions dutes a terme des de les diferents regidories per tirar endavant una acció de govern sempre centrada en la persona i en el seu benestar, duent a terme polítiques d’esquerra, progressistes, transformadores i de caire social. També han estat anys de molta feina interna, d’aquella que no es veu, de reunions, trobades i trucades, de correus i missatges, per aconseguir que altres administracions es comprometessin a tirar endavant projectes de ciutat llargament reivindicats a Tàrrega. 

Han estat anys de preparació prèvia, de deixar-ho tot a punt, i ara és l’hora de poder continuar fent camí per vetllar que els compromisos que s’han adquirit a nivell supramunicipal tirin endavant per dotar Tàrrega i els seus ciutadans dels serveis que es mereixen. També per poder dur a terme polítiques de caire municipal ja endegades però que no es veuran implementades del tot fins a aquesta legislatura. 

Continuem aquí, amb la mateixa il·lusió i les mateixes ganes que aquell primer dia de governança, però amb tot l’aprenentatge i les coneixences adquirides al llarg d’aquest període de temps. Tenim l’experiència, però també tenim els nous punts de vista que aportaran aquells que avui inicien el seu camí particular en la política municipal i que de ben segur ens enriquiran. 

Agraeixo de tot cor la confiança que m’heu fet per continuar liderant una acció de govern té com a objectiu treballar per a la gent al costat de la gent. Per continuar endegant polítiques actives al nostre municipi i als seus pobles per tirar endavant la transformació social, democràtica, sostenible i feminista que necessitem. Per continuar servint Tàrrega, la meva ciutat, i a tots els meus veïns i veïnes, sempre des de la humilitat i el bon fer.