Rosa Maria Perelló, portaveu de Junts per Tàrrega

Parlar del futur de les ciutats, situa l’imaginari en els que viuran aquest futur: els fills i nets d’ara seran els ciutadans i ciutadanes de les nostres viles i ciutats, però no hem de deixar de pensar també amb les necessitats dels que hi són ara.

En períodes de campanya electoral tots pensem en el futur de les ciutats i les definim com inclusives, saludables, eficients i fins i tot intel·ligents, però es cert també que massa sovint oblidem un gruix de ciutadans que viuen, transiten i es relacionen en el moment present. Les persones grans o persones amb mobilitat reduïda demanden atendre la seva necessitat d’accessibilitat i mobilitat...

És evident que aquestes necessitats s’han d’incorporar sí o sí en qualsevol planificació urbanística o de serveis que projectem. Igualment hem de considerar tenir en compte l’accés a tots els serveis, i qui en surt beneficiat no són nomes els mateixos afectats, sinó que serà tot l’entorn. 

Tindrem una millor interrelació de la vida comunitària i de convivència, disminuiran els costos d’atenció a les persones dependents, millor ordenació dels espais per a vianants, i per suposat també una major seguretat viària i reducció dels accidents de les persones grans.

Són molts els beneficis que l’accessibilitat en la planificació urbana aporten i són objecte d'atenció en les polítiques de les administracions públiques.

Hem de tenir ben present que en els processos de planificació i gestió de les ciutats del futur, es contemplin les necessitats de totes les persones, amb independència de la seva edat, condició o circumstància, i sobretot amb criteris de no-discriminació, per la qual cosa es una eina imprescindible l’accessibilitat universal.

Tàrrega també ha de ser capdavantera en aquesta qüestió, i per tenir el futur que desitgem, treballem pel present.