Jordi Salla Ramon

Caram, caram, un Sr. ministre a l'Ajuntament! Suposo que devia de desviar la mirada en captar el missatge que des del balcó li van transmetre per escrit els actuals inquilins: som espanyols per obligació, no per devoció. Si finalment hi va entrar, devia ser per desig i interès, que és diferent de la concòrdia de mútua estima amb què després es va fotografiar amb els pesos pesants de l'Equip de Govern. El Sr. Escribá té anys d'ofici i benefici de visitar autonomies, se li nota, i fou discret. L'Estat, a dir d'ell, ens atribueix una "sensibilitat particular per la inclusió i la integració social i pel suport als immigrants". Com es coneix que sap moure's amb gent diversa i domina el discurs per arribar a acords. Des d'aquí també n'hauríem de saber, però està per demostrar. 

El mecanisme és el d'altres vegades. Un punt més atrevit i directe per haver donat la cara, si bé desconeixem el temps que aquest projecte porta coent-se. No és casualitat que aparegui a dos mesos de les eleccions! L'assumpte el presenten ben embolcallat, amb floretes a una ciutadania oberta al futur i d'altres boniqueses, que ajudarà a posicionar-nos en el mapa amb una proposta única a Catalunya, que té garantit el finançament per part de l'administració que l'apadrina… En un món estrany i temible, com a mínim, té pinta d'una bona nova esperançadora. O no ho és tenir a l'abast nous equipaments esportius de nivell? Fa peça, sempre que els compromisos quedin per escrit i ben signats, i no hàgim d'acabar recollint poca cosa més que les engrunes. 

Fa estrany que una alcaldessa d'ERC, partit polític que tant s'omple la boca de radicalitat democràtica, doni per fet des d'un principi que una obra d'aquestes dimensions no pugui ser motiu de debat entre la ciutadania. De debat amb dret a decidir a través d'una consulta que, aquesta sí, té capacitat i autoritat per organitzar. Aquesta radicalitat ens la pinten tan necessària com l'aire que respirem, però vet aquí un nou exemple de com esdevé selectiva i servidora dels interessos dels qui porten la batuta. És una decisió que no ha seguit un recorregut circular, sinó tan unidireccional que no ha passat ni pel Ple Municipal. Diu poc a favor d'aquesta formació. 

He seguit per Youtube la sessió informativa que dimecres hi hagué a l'Ajuntament. Després d'hora i mitja d'escolta atenta, tinc la sensació que se'ns dona un tracte d'una igualtat de desiguals. Tenim dret a exposar el nostre punt de vista sobre els assumptes públics… i gràcies per la seva intervenció. Aquí ve el meu lament: el discurs no va ser racional ni argumentat, sinó informatiu. Hi hauria d'haver hagut un treball previ d'elaboració de la pròpia opinió. No ha sigut així, sinó "eso es lo que hay". De les implicacions ocultes o latents, que hi són, ni una paraula. Dubto que la postura d'acceptació dels fets fos la mateixa en el cas que des del Ministeri de l'Interior es decidís ampliar vigorosament la dotació local de la Guàrdia Civil, per exemple. 

Salta a la vista que ens ho han donat tot fet i enllestit, com si no es pogués canviar res ni modificar la mateixa narració de present. No és la primera turbulència d'aquesta mena. Recordem a finals dels anys 80 com es donava per bona la instal·lació a Conill d'un centre de rehabilitació per a addictes a la droga. Trenta anys després, la vam ballar amb la presó que havia d'acollir uns 750 presos i generar tants o més llocs de treball. La Tàrrega actual creix amb població i possibilitats sense cap d'aquestes dues propostes. Perquè en realitat no van passar de ser propostes. No es va remoure ni un pam de terra. Qui se senti al·ludit, que en prengui nota. 

Des d'aquesta acumulació de situacions ja viscudes podem ser capaços d'interpretar el que se'ns diu i saber si és per estar informats o perquè no tinguem clars els efectes davant la falta de referents. No ens serveixen cap dels quatre CAPI que hi ha a Espanya. Alcobendas, Sevilla, Vallecas i Vitòria en comparació amb nosaltres són com un ou a una castanya. Les autoritats locals haurien de considerar la qüestió situant l'honradesa per davant del partidisme i de l'oportunisme. Siguem honrats amb nosaltres mateixos i sapiguem jugar les nostres cartes, que les tenim. Si el Govern central té interès a premiar la nostra "sensibilitat particular", a nosaltres ens convé de treure un pas a nivell que cicatritza la ciutat de forma noucentista. 

Aquí la ministra de Política Territorial, la Sra. Isabel Rodríguez, hi té molt a dir i a aportar. L'Ajuntament té una oportunitat d'or perquè el compromís de l'Estat vagi més enllà d'arreglar el ferm del pas a nivell. Igual que s'ha entès en un tres i no res amb el Sr. Escribá, hauria de veure's amb cor perquè el pas a nivell passés a ser un record. Que ens demostri que se sap moure.