Associació d’Amics de l’Arbre

La celebració de la Festa de l’Arbre per part de la nostra entitat és una característica ben nostra, que arrenca del ja llunyà 1913, any de la nostra fundació, i que els nostres fundadors, en els estatuts fundacionals, varen deixar escrita la seva voluntat que aquesta festa es celebrés anualment a perpetuïtat. 

En el transcurs dels cent deu anys de vida de l’Associació han estat molts els anys que aquesta festa s’ha vingut celebrant, recuperant tot el seu esplendor a partir de la dècada dels anys vuitanta del segle passat, sota la presidència de Josep Castellana i Sangrà i el de les seves juntes directives, tenint des de aleshores continuïtat la seva celebració anualment. 

Enguany aquesta celebració, per raons de calendari i per tal de no envair les celebracions de la Setmana Santa, s’ha posposat per al dia 23 d’abril fent-la coincidir amb la festa de Sant Jordi. 

Val a dir que també s’ha buscat aquesta oportunitat per tal de lligar la festa amb la campanya empresa per a la plantació de rosers als parterres del passeig de la Font del Congrés, campanya que amb el lema: «Vine a plantar el teu roser de Sant Jordi al parc» convidem tots els nostres associats i associades, així com tots els targarins i targarines, a participar de la festa i a la vegada els sol·licitem si volen comprar un roser per venir-lo a plantar el matí de Sant Jordi al parc.

El programa de la festa és prou atractiu, ja que s’iniciarà amb el típic esmorzar de pa torrat i arengada, i amb coca i xocolata per als més menuts. 

Un cop haguem agafat forces amb l’esmorzar, es farà la plantada de rosers per part de tothom que hi vulgui col·laborar, mentre podrem mantenir, entre uns i altres, les converses més adients entorn del parc o sobre qualsevol altre tema que s’escaigui, bo i confiant que el temps hi acompanyi.

Cap a un quart d’una del migdia, iniciarem el camí cap al monument de la Creu dels Escolapis, per allí visitar la barana de forja amb què s’ha dotat aquell indret, un element ben escaient i que millora tot aquell entorn, donant-li el relleu adequat que es mereixia aital monument. 

Aquesta barana, que ha estat elaborada pel mestre de la forja Josep Castellana i Niubó, cal destacar-ne de tot el conjunt els plafons artístics que s’hi incrusten en diversos trams i que simbolitzen diversos signes martirials, com la creu, la palma del martiri o bé el rebrot d’una vella olivera, elements tots ells ben adients en record dels pares escolapis immolats a la nostra ciutat en la guerra incivil del 1936. Aquesta millora ha posat fi al pobre cadenat que fins a data d’avui, i de manera provisional, hi havia en aquell espai. La millora realitzada creiem que s’agrairà per tothom, ja que entre altres, dona una major seguretat a aquell espai que a la vegada s’ha convertit en un bon mirador cap al conjunt de les terres de l’Urgell i les de la plana d’Urgell, així com les del Segrià, ja que en un dia esplèndid primaveral es pot visionar el conjunt de la Seu Vella de Lleida. 

Malauradament, però, teníem previst, també, poder visitar l’acabat de l’enllosat de pedra a l’entorn de l’ermita de Sant Eloi, però per motius aliens a la nostra voluntat no podrà ser, ja que aquesta obra en aquestes dates encara no ha estat iniciada pel constructor. Esperem que més endavant, i si pot ser a no trigar gaire, puguem veure realitzada aquesta millora. 

Volem convidar tots els targarins i targarines a participar-hi, de manera especial les famílies amb llurs fills, per tal d’anar instruint-los en els valors de la natura i l’apreci pel parc de Sant Eloi. 

Projecte de la plaça de Santa Joaquima de Vedruna

El passat dia 30 de març es va fer una visita a l’espai denominat Vedruna del parc de la mà de l’arquitecte targarí Xavier Castellví i Pané, per tal de visitar sobre el terreny el marc on s’ha de construir aquesta nova plaça.

Cal dir que aquest treball de disseny i projecte d’aquest nou equipament arquitectònic el portarà a terme el Xavier Castellví de manera totalment altruista, donat la seva estima pel parc i la seva generositat. 

El Xavier va manifestar la seva gran il·lusió per aquest treball, bo i recordant el seu pare, que també en gran manera va ser una de les persones que va dedicar temps i atenció a les obres de restauració de l’ermita de Sant Eloi, juntament amb Tomàs Briansó i Solé i Ramon Novell i Andreu.