Jordi Miñarro Gómez

La setmana pasada un avi de mes 80 anys va ser trobat mort en el seu domicili, on feia tres mesos que s'havia suïcidat, segons la premsa.

Al llegir la notícia em vaig quedar petrificat, amb els ulls vidriosos i a punt de plorar. I em preguntava com és que a la meva ciutat, el meu poble de tota la vida (Tàrrega), pot succeir una tràgedia com aquesta? Un senyor de més de 80 anys es treu la vida perquè no podia pagar el lloguer, i sabia que seria desnonat, i quan la policia es presenta amb l'agent judicial i la seva ordre per fer-lo fora, se'l troben mort al llit en avançat estat de descomposició, ja que feia més de tres mesos que era mort i ningú ho sabia.
Jo em pregunto com és possible que passin fets d'aquest tipus i no passi res? No hi ha serveis socials a la Generalitat o a l'Ajuntament? A veure, és molt fort que aquest home morís d'aquesta manera, en solitud i sense l'atenció de ningú!

Bé, els únics que li van prestar atenció van ser la policia i els agents judicials per fer-lo fora de casa seva.

No em puc explicar que en ple segle XXI i a Tàrrega puguin passar fets com aquest. En teoria tenim un govern d'esquerres i són els que han de vetllar pels interessos i la dignitat d'aquelles persones més febles o en situació de vulnerabilitat, però veig que en aquest cas no van vetllar per la dignitat d'aquest home.

Em pregunto:
- De què ens serveix la humanitat? 
- Quina clase de persones serem si apartem la mirada al veure morir algu al carrer? 
- Quina classe de societat serem?
- Quina classe de felicitat tindrem?
- De què ens serveixen els qui governen si no governen amb humanitat?

Tant de bò mai més mori algú en el meu poble, Tàrrega, com ha mort aquest noble, digne i humil ciutadà; que després de lluitar tota un vida decidís treure-se-la abans de ser desnonat.