P. Camarasa A.

Fa temps que veig taques d'oli al paviment de l'avinguda de Catalunya que ja formen part de la coloraina de la calçada. Aquestes, barrejades amb el gris del ciment i el pintat blanc de les indicacions per a la circulació de vehicles, arriben a passar  desapercebudes. Però avui m'he adonat que hi ha punts on l'oli pren més presència, no només com a taca, també com a llepades encara líquides. Són, per exemple, aquests punts concrets on certs vehicles aturats davant del semàfors van deixant gotes, com per exemple davant de la residència Aleix, prop de la plaça del Carme, plaça coneguda com el Pati. Un punt negre on divendres al voltant de les set de la tarda quasi em trenco el coll. La relliscada va ser de cine, un parell de tombs pel paviment i cops al maluc, mans i cap. Les ulleres que portava també van rebre. Vet aquí que només una senyora gran s'atansà a interessar-se per si m'havia fet mal. Des d'aquí, tant si em llegiu com no, el meu agraïment, senyora. Una altra, també gran i que ho va veure, s'oferí com a testimoni... Bé, tot plegat em portà a unes reflexions sobre el manteniment de la via pública i sobre l'actitud de la ciutadania davant de fets com aquest. Segurament arribant a les mateixes conclusions de qualsevol lector que vulgui pensar una mica sobre aquests dos punts.

Més tard, un cop atès de les trompades, vaig trucar a la policia local, per tal que procedís a la neteja del lloc, ja que no podia deixar aquell pam d'oli per a una altre víctima que, més desafortunada, hi deixés l'espinada.