Confederació General del Treball CGT / Sindicat d’activitats diverses Urgell-Segarra

El sindicalisme és un espai històricament masculí, amb tot el que això comporta quant a dinàmiques patriarcals conscients i inconscients.

El XIVè Congrés Confederal de la CGT (Valladolid, 2001), va dotar d'entitat dins de la Confederació General del Treball les reivindicacions de les dones amb la creació de la Secretaria de la Dona. Es plasmava, orgànicament, les reivindicacions feministes històriques i un posicionament respecte a les necessitats organitzatives sindicals del moment de canvi de segle.

Una aposta contínua, la qual s'ha reflectit amb una increment notable de presència de dones en els últims anys, aconseguint un nombre d'afiliació del total a Catalunya del 51%. El darrer Congrés de CGT Catalunya, celebrat a Sallent el passat gener, posava al capdavant del sindicat, el tercer de Catalunya, una dona com a Secretària General. Un lideratge feminista necessari per a una organització que vol esdevenir transformadora.

Per aquest motiu, aquest passat 8 de març, moltes d'aquestes afiliades i companys d'arreu del sindicat, haurem secundat una jornada de Vaga General Feminista: 

1. Per denunciar la bretxa salarial de gènere.
2. Per exigir la fi de la violència de gènere.
3. Per unes mesures efectives contra l'assetjament als centres de treball.
4. Pel repartiment i reconeixement del treball domèstic i de cures.
5. Per unes polítiques de conciliació serioses.
6. Pel repartiment de la riquesa.
7. Contra l'explotació sexual i el proxenetisme.
8. Contra la violència institucional i judicial.

Un 10 de març d'ara fa cent anys, moria assassinat al carrer Cadena del Raval de Barcelona Salvador Seguí Rubinat, El Noi de Sucre. El pintor de Tornabous fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principi del segle XX.

Escollit secretari general de la CNT a Catalunya al Congrés de Sants de 1918, va ser l'impulsor d'un nou model de sindicalisme; el sindicat únic. Un model que va aconseguir un augment imparable d'afiliació, successives victòries i la coronació final amb els resultats de la Vaga de La Canadenca l'any 1919. Un conflicte de tipus local, el qual va esdevenir el gran cavall de batalla amb la consecució del Reial Decret de la jornada de 8 hores. 

Un referent que molestava per la seva capacitat de lideratge, promovent l'emancipació de la classe treballadora com a motor de canvi social. En resposta, el seu assassinat en mans dels pistolers del Sindicat Lliure, protegits per una aliança entre la patronal catalana, governació i la dreta política.

"Com que les victòries no són per sempre –com tampoc ho són les derrotes–, hem de vetllar pels drets socials, encara." Carla Vall i Duran