Mentre les dones riques i famoses facturen, 
venent el seu despit a tort i a dret 
i amb tambors pseudofeministes tant re-piquen, 
que a les víctimes dels seus versos d'or esquitxen, 
els abusadors rics amb presumpció d'innocència 
posen en evidència 
el negoci muntat al voltant de la violència
contra els cossos pobres i feminitzats.

Entre els laments dels senyors
("no ens feu pagar als justos per pecadors!")
que no es volen sentir culpables,
i entre els temes tertuliables,
desapareix la veritable qüestió:
la violència és un sistema, una xarxa,
teranyina i laberint,
on les parts en conflicte són màscares;
batalla de videojoc entre estereotips.

Emmudida queda la lluita,
de què el soroll mediàtic tapa els crits:
"No els escolteu més! No en parleu més!
No els doneu encara més diners!
Parlem de nosaltres, 
de les nostres mancances, 
els nostres drets, i les nostres obligacions.
Que som persones! Prou cançons!"

Això no és un xou, ni un partit de futbol,
ni s'arregla a cop de TikTok. 
És un sistema que tot ho banalitza i en fa espectacle,
que entre les persones estén els seus tentacles,
que dels iguals en fa rivals,
i dels diferents, éssers inexistents. 
És feina urgent de dissidents 
desxifrar el codi de les relacions socials
i alliberar-les dels vicis dels grans capitals. 

Feta la llei, feta la trampa; cal un canvi social. 
El cos desapareix sota el discurs sexualitzant.
També el trans i l'homosexual.
El nom fa la cosa? Tot és discurs al final? 
Qui pot veure un cos realment nu?
Aneu a la merda los tipos y las tipas como tú-u-u-u-u!