Carlos Calderón Urrezitieta – Doctor en Humanitats, divulgador musical i conferenciant actiu al Liceu de Barcelona i al Palau de la Música Catalana

Fa un any, per aquestes dates, vaig escriure una breu ressenya sobre el concert de Reis que acabava amb una pregunta retòrica: "I ara?", és a dir, a la mort de l'estimat Àngel Sans, líder i factòtum d'aquest concert, feia aquesta pregunta a la seva esposa i filla, M. José i Marta... Com era sabut, el mestre Sans tot just havia acabat una edició del concert i ja estava –gairebé l'endemà! –preparant el pròxim. I així, aquell concert de 2022 ja estava servit: programa, solistes, cors. Era qüestió de dur-lo a terme i així va ser: una nit màgica que com dèiem en aquella ocasió deixava el llistó molt alt i, en especial, el desig del mestre: "Que aquest concert de Reis pugui quedar instaurat a la ciutat." I jo, rematava la meva crònica dient: "Doncs, instauri’s! Ho mereix, nosaltres ho mereixem." 

I va començar el concert del passat diumenge 15 de gener de 2023... 

Si alguna cosa caracteritza aquest esdeveniment és el seu ambient. Una atmosfera familiar, targarina, de reunió amistosa, de coneguts, de gent de la ciutat que venen a gaudir d'allò que l’Àngel organitzava amb gran estima i dedicació. En les meves converses pels carrers de Tàrrega amb el mestre ja m'ho explicava clarament: "Jo volia ser músic, però ja se sap, en aquelles èpoques calia tenir també alguna altra carrera; calia tranquil·litzar els pares, i em vaig formar en economia i administració." I llavors afegia: "Al final, vaig compaginar totes dues en aquesta faceta de pianista-director-promotor musical. I quina feinada que em dona!" En resum, l’Àngel preparava aquesta reunió musical per a ell i per a tots nosaltres: des dels seus aspectes instrumentals i corals fins als organitzatius i financers. Al seu costat, M. José i Marta. 

Enguany, el repertori del concert no va ser seleccionat per l’Àngel i va ser fàcil notar-ho. Les peces triades pel Mestre Llongueres diferien del tradicional banquet d'àries, sarsueles, cors i altres peces per donar pas a un fabulós viatge musical a ritme de valsos i polques. En tot cas, el resultat ha estat excel·lent. El Mestre Llongueres posseeix una dilatada trajectòria i només sortir a escena es percep que el vaixell arribarà a bon port. 

L'Estudi Dansa Tàrrega (EDT) va aparèixer en escena amb les seves llanternes per guiar-nos en el viatge que les imatges del vídeo ens dibuixaven, i l'estrella –a manera de metàfora del Mestre Sans– ens servia de guia. De l'Àustria de la dinastia Strauss viatgem (a tempi vertiginosos!) a través dels Alps i la seva flor nacional –Edelweiss–; d'allà fins a Hongria i les seves danses brahmsianes, i d'allà a un mercat persa –Ketelbey–.

Una orquestra solvent que incorporava estudiants avançats va anar de menys a més i un cop arribats a la Màquina d'escriure de Leroy Anderson, el percussionista, l'orquestra, el cor i, sobretot, el Mestre Llongueres se’ns havia ficat a la butxaca a tots. Amb el duo de Hanna i Danilo de La Viuda Alegre i el Hallelujah de Händel tancava una primera part que se'ns  va passar volant! 

No cal comentar aquí en detall l'actuació de solistes i cors, sinó fer èmfasi en la màgia especial que aquest concert posseeix i que se li atorga, sens dubte, aquesta camaraderia i familiaritat que hi ha en l'ambient. La segona part ho va demostrar igualment, incloent-hi més polques, valsos, i un autèntic can-can ple de gràcia i joventut de part de les noies de l'EDT. Menció especial mereixen les Nadales Tradicionals arranjades per Salvador Brotons executades amb gran emotivitat. El punt culminant del concert, sens dubte. 

Pel que fa a mi (i pot ser que alguns coincideixin amb mi), ja m'he acostumat que el Cap d’Any no comença sinó després de l'anomenat concert de Reis. Doncs així ha estat: El meu desig s'ha complert i aquest concert ara és un "Memorial al músic Àngel Sans", referendat davant de tots per les autoritats competents. 

Instaurat queda.