Adeu, doctora Agustí i benvinguda, Mercè


Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.
Mercè Agustí
Dels àtoms a les persones
Primer de tot gràcies per la confiança, la companyia, l’afecte, la comprensió i també la paciència.
Estimats pacients, després de 43 anys, 9 mesos i alguns dies treballant com a metgessa de capçalera ho he fet sempre amb dos objectius. El primer ha estat ajudar-vos a conservar, millorar i recuperar la salut, atendre les vostres consultes, aclarir dubtes i estudiar el problema. El segon ve del convenciment que molts problemes de salut estan lligats a la forma de vida i la forma de vida lligada a la comunitat, he treballat amb les companyes i els companys i amb les institucions, centres educatius, associacions i població en general, per tal d'elaborar i implementar estratègies per promocionar els hàbits saludables, i prevenir la instauració d'hàbits perillosos per a la salut.
Ara us vull explicar aquest subtítol: "Dels àtoms a les persones.” Quan tenia 19 anys vaig prendre una gran decisió, canviar la Taula Periòdica per les Persones. Estudiant Batxillerat, vaig descobrir la Química; els àtoms, amb els seus electrons, neutrons, protons..., i la seva capacitat d'enllaçar-se, de conformar molècules que juntes i barrejades formen minerals, matèria inerta, però també matèria viva, matèria viva la qual constitueix els organismes que neixen, creixen, es reprodueixen i moren però també altres fenòmens com el foc i la radioactivitat. Aquesta descoberta em va fascinar, la meva preocupació per entendre el Món era intensa, i vaig pensar que l’estudi de la Química satisfaria les meves inquietuds, així que vaig cursar primer curs d'Enginyeria Química, però de sobte vaig veure que sense contacte humà, la meva vida seria buida.
Sort que m’ho vaig replantejar i vaig canviar la Taula periòdica per Vosaltres, em vaig matricular a Medicina perquè per exercir-la es imprescindible el tracte amb persones, i perquè també es una ciència, (inexacta però ciència). La meva vocació científica no havia desaparegut. La Medicina era el camí per les meves dues principals dèries. Gràcies a vosaltres i no a la Taula Periòdica la meva vida no ha estat ni buida ni avorrida, i no he passat 44 anys en una fàbrica de sabons, de pintures o ves a saber de què.
A la fi de la meva vida professional puc dir-vos que les meves expectatives s’han complert. Exercir la medicina de de família m’ha permès:
Viure acompanyada moltes estones, aprendre de cada un de vosaltres.
Utilitzar la meva vocació per la ciència aplicant els meus coneixements a l’hora ampliar- los, estudiant, escoltant, assistint a congressos, participant en sessions clíniques, consultant amb els companys, per fer la meva tasca amb rigor científic en totes les fases de la nostra feina; escoltar, explorar, avaluar, elaborar conclusions, i un pla de actuació.
He après molt sobre humanitat, i ser que totes les dones i els homes som iguals i diversos:
Iguals: catalans, castellans, gallecs, andalusos, bascos, marroquins, sud-americans, ucraïnesos, romanesos, búlgars, pakistanesos, russos... també totes aquelles persones que pateixen contradiccions sobre la seva identitat de sexe o de gènere; tots estimem els nostres fills, els cuidem, necessitem ser estimats, el dolor ens fa mal, el plaer ens gratifica, tenim tots calor, fred, gana i son.
Diversos: perquè les diferents comunitats tenim la nostra història, la nostra cultura, la nostra llengua, les nostres tradicions, el nostre paisatge. Són sentiments identitaris, que van amb nosaltres i omplen la nostra vida, els estimem i en fruïm. Hem de tenir cura de la nostra identitat com a poble, i respectar les altres, i compartir-les, i no acceptar iniciatives que les vulguin fer desaparèixer.
Gràcies a vosaltres que no sou àtoms, però sí constituïts per àtoms, que formen molècules, lligades a altres molècules organitzades perquè la vida frueixi, heu fet que la meva vida sigui digna, perquè heu fet que el meu treball m’hagi dignificat.
Postdata: no puc obviar de cap manera mencionar la situació de crisi pel possible desmantellament dels serveis d'atenció primària, així com l’avanç cap a la privatització de manera encoberta i convido tothom a reflexionar-hi, i a pensar estratègies per a la seva defensa.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari