Gerard Balcells Huguet, president del Consell Comarcal de l'Urgell

Les llistes de desitjos són, totes sense excepció, llarguíssimes. Les anem escrivint de ben petits i petites, cada dia i potser també de nit, com petits somnis que voldríem veure fets realitat. Desitjos per demà al matí, desitjos per a quan arribin els reis, desitjos per quan siguem grans, desitjos per a quan siguem vells… Aquests són els genèrics.

Després hi ha desitjos complexos que no podem assolir sols, els que tenim per als altres perquè ens els estimem, els desitjos molt curiosos que no sabem de ningú altre que els tingui iguals, desitjos daurats com el sol, desitjos aspres com un rostoll carregat de raons, petits desitjos del dia a dia que perseguim cada dia i l’endemà també, desitjos inabastables que ens fa gràcia tenir a la llista per allò de “t’imagines que…” En aquesta darrera categoria hi ha sempre els més petits amb la seva imaginació desbordant i sense filtres, però també els qui no han perdut la il·lusió ni a còpia de disgustos.

La majoria dels desitjos no es compleixen mai, segurament perquè en tenim massa i quan mirem la llista, alguns s’han tornat borrosos i impossibles de llegir, altres han caigut deixant un espai en blanc, i arribem a creure que encara som a temps d’aconseguir els que queden. Certament, si no ho creguéssim, tenir una llista de desitjos seria estúpid i potser llavors, viure seria menys divertit.

Deia aquell filòsof, de qui mai recordo el nom, que som desig per definició i que, un cop aconseguit un desig, en generem un altre de nou per continuar endavant. Deia aquell filòsof, que això ens porta a gaudir poc de l’assoliment del desig, inclús del regust posterior, perquè ens posem de seguida a perseguir-ne un altre. Una mena d’espiral infinita a la recerca de nous desitjos que ens porta a estar sempre perseguint alguna cosa, amb el cansament que això comporta. Potser, per tenir una vida més plaent lluny d’espirals inútils, hauríem de desitjar menys o potser menys sovint? Revisar la llista periòdicament? Decidir-ho amb el cap o amb el cor? Els desitjos s’assoleixen o arriben per atzar? Desitgem massa i massa sovint, sense tenir en compte els altres i passem per sobre de tot i de tothom? Ui, això es complica…

Deixeu-me, malgrat tot s’acabi complicant, que us desitgi la consecució de tots els vostres desitjos. Sobretot, d’aquells que en sou mereixedors i mereixedores. Aquests són els millors.