P. Camarasa A. de Sostercat

El General Franco, després del seu cop d’Estat contra la República Espanyola, va firmar un acord amb el Vaticà. Potser per redimir-se o potser per fer-ho veure i seguir al poder. D’aquells acords sorgiren les nòmines a tots els capellans, cardenals, bisbes... en què tots els ciutadans pagarien via IRPF uns 2.000 milions d’euros cada any. Si algú té una xifra més exacta que ens la digui. De fet els que haurien de pagar aquest estipendi haurien de ser els catòlics confessos i practicants. Doncs no és just ni sostenible que tothom el sufragi tant si es vol com si no es vol. I més havent-hi altres religions o creences. Sempre hi ha alguna excepció, d’aquell que busca el camí just, així, en el seu moment en Xirinacs ja renuncià al sou de capellà.

És curiós, si més no, que l’Església en general, predicadora de la bondat i la justícia, no hagi renunciat al mateix, mantenint alhora un estatus d’altres temps. O no va ser aquell Jesús que va dir "deixeu-ho tot i seguiu-me?". Doncs es veu que no. Ara a Tàrrega, el temple de Sta. Maria de l’Alba, ha inaugurat unes innecessàries pintures al fresc que han costat uns 80.000 €, dels quals uns 60.000 € s’han pagat amb diner públic, també des del nostre Ajuntament targarí suposadament “progressista i d’esquerres”. És a dir, tothom ho ha pagat, catòlics, evangelistes, musulmans, ortodoxos, ateus, agnòstics... i això, per als polítics de torn no és procedent, ni ara ni mai, tant si busquen com no el vot útil. 

Ara, polit i guarnit, el temple sembla més aviat un museu on caldrà posar-hi una moneda per visitar-lo, sense valor cristià, lluny d’aquella austeritat i senzillesa necessària per al recolliment i guariment de l’ànima. Però no sempre ha estat així, i és de justícia recordar-ho, ja que per la parròquia de Tàrrega han passat notables mossens, com per exemple en Garriga o en Camprubí, que van fer veritables tasques importants, aquelles més encomiables, les d’ajudar els més desfavorits, fins i tot fora del nostre país on la pobresa s’extrema. Així, a Tàrrega ha quedat una empremta permanent d’aquestes accions més humanitàries, com per exemple l’empresa Cartaes o el resultat de les aportacions voluntàries a famílies molt empobrides del Senegal.