Alba Pijuan Vallverdú, alcaldessa de Tàrrega

Estimats Melcior, Gaspar i Baltasar, 

Quina il·lusió tornar-vos a rebre i poder-ho fer seguint la vostra cavalcada pels carrers i places de Tàrrega, compartint personalment l’estona dels discursos i fent-vos lliurament de la clau de la ciutat! Els darrers dos anys hem hagut de reinventar la vostra acollida perquè la pandèmia de la Covid no ens ha deixat gaudir de la nit més màgica de l’any tal com hi estàvem avesats: el 2021 amb una “cavalcada estàtica” i el 2022 amb un recorregut molt més llarg de l’habitual, arribant a tots els barris de la ciutat, però sense rebuda oficial al final del trajecte per tal d’evitar aglomeracions. Aquest 2023, però, sí: serem tots al carrer, gaudint dels ulls esbatanats de tots els infants que miren, il·lusionats i captivats, les carrosses que us acompanyen en el seguici, esperant que aquell regal tan desitjat, el que han posat primer de tot a la carta als Reis, arribi a casa. Caramels, patges, música, llum, i alegria, molta alegria, de petits i grans, que us saben mags.

El 2022 tampoc no ha estat un any fàcil: els primers mesos van continuar sent molt complicats per les afectacions de la Covid i, a més a més, s’hi va sumar, quan semblava que començàvem a veure la llum, la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, cosa que portava una guerra a Europa en ple segle XXI. Els veïns targarins d’origen ucraïnès, vora mig miler, van començar a patir per les seves famílies, veient com les bombes destruïen les cases, les escoles i els hospitals dels seus pobles natals, on cada estiu tornaven. Ara tocava acollir amics i família a Tàrrega i així van arribar unes 200 persones aterrides, buscant un refugi que esperaven que fos temporal. Dones i nens, alguns avis, escapant de les maneres més diverses, creuant el continent amb autocar o avions, amb cotxes particulars, per intentar iniciar una nova vida. 

I la nostra Tàrrega solidària, que sempre hi és, s’hi va bolcar: recollida de productes de primera necessitat, tant per enviar cap a Ucraïna amb camions com per a la gent nouvinguda; oferiment d’habitacions a cases particulars per allotjar aquells que no tenien on anar; voluntaris lingüístics; trasllats organitzats a Lleida per obtenir un permís temporal de residència i treball; cursos de català per iniciar la integració; acollida a les escoles d’infants i adolescents i un llarg etcètera treballant sempre colze a colze amb la nombrosa comunitat ucraïnesa resident a la nostra ciutat que ens anava fent arribar els seus problemes i preocupacions per tal que els poguéssim donar un cop de mà.

La guerra, malauradament, continua; aquella situació que havia de ser per unes setmanes, uns mesos, s’està allargant, i les conseqüències van més enllà de l’afectació directa als originaris d’Ucraïna. Amb una pujada de preus que feia molt temps que no es veia i que afecta molt especialment els subministraments energètics, i un hivern que es preveu dur i complicat, la història ens ha tornat a posar a prova, però, com no pot ser de cap altra manera, ens en sortirem. Per això us demano, ses majestats, que ens doneu força, a tots els targarins i targarines, per tirar endavant amb serenor i esperança en aquesta època complexa que ens ha tocat viure. 

Desitjo que arribin temps menys convulsos, que ens portin l’estabilitat que tots necessitem i que ens permetin retrobar-nos amb alegria amb aquells que més estimem, família i amics; sentir com les rialles, la cridòria i les cançons omplen les aules dels més petits i també, per què no, les dels més grans; veure com curiosos vianants, d’aquí i de fora vila, omplen les nostres botigues, les de tota la vida, aquelles en què les dependentes saben com et dius i quins són els teus gustos; gaudir de celebracions i trobades al voltant de la taula de bars i restaurants targarins compartint aquell esmorzar del dilluns de mercat, una xocolata desfeta a mitja setmana o el dinar de diumenge; fruir de la cultura en totes les seves expressions anant a teatre, al cinema, a presentacions de llibres, a exposicions o a concerts, perquè la cultura ens omple l’ànima i ens obre la ment; fer salut tot practicant esport i adquirint els valors de l’esforç, el companyonia o la importància del treball en equip, implícits en aquesta activitat; ser solidaris amb aquells que més ho necessiten, aquells que menys tenen, i acompanyar la nostra gent gran, mestres de vida sense els quals no seríem qui som i que massa sovint se senten sols; finalment, ser respectuosos amb tot i tothom i aprendre a fer del civisme el nostre lema de vida per aconseguir, aquest nou any a punt de començar, la Tàrrega amable que no em canso de reivindicar.

Amb ganes de retrobar-vos el proper 5 de gener, la nit més màgica de l’any, us saluda atentament.