Elogi a la gent gran

Foto de grup dels alumnes de 5è
Foto de grup dels alumnes de 5è | Escola Jacint Verdaguer

Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.

Alumnes de 5è del Jacint Verdaguer

 

“NO SÓN PERSONES GRANS, SÓN GRANS PERSONES.”

«Els petits moments són els que fan gran la vida.»

La gent gran ens aporta molt:

Històries divertides, receptes de cuina, anècdotes, vivències, tradicions...

Són un pou de saviesa.

Els avis són grans persones, poden tenir menys memòria, oïda, vista, ...i n’hi ha que es troben molt bé. Els agrada jugar amb els nens i nenes i són molt amables. Hi ha alguna cosa que no facin per nosaltres?

Per agrair-los tot això:

Podríem ajudar-los anant-los a veure’ls diàriament, passejar amb ells, fer-los petits detalls de tant en tant i no enfadar-nos davant seu. És a dir, compartir bons i feliços moments i secrets que ningú més sap.

«SOM ELS TRESORS DE LA GENT GRAN.»

Fan tot el possible per aconseguir tot allò que ens fa il·lusió i ens reconforta. Ens valoren tal com som.

La gent gran durant la pandèmia es va sentir molt sola i no ho podem permetre mai més!

ENS NECESSITEN! ELS HEM D’ESTIMAR!

ELS HEM D’EXPRESSAR ELS NOSTRES SENTIMENTS:

Un t’estimo!

Com et trobes avui?

M’agrada estar amb tu!

Gràcies

Perdona’m

Una abraçada...

Hauríem d’estar més temps amb ells. Ens complauen donant respostes a les nostres preguntes.

Recordem amb molta il·lusió quan a P5 vam anar a la residència d’avis a visitar-los i ens van explicar un conte. Va ser molt entranyable.

 

LES NOSTRES IMPRESSIONS:

*Quan la meva àvia m’explica històries ploro, ric, em sento bé, però el més important és que estic al seu costat.

*Moltes vegades les famílies ens hem hagut de separar per trobar una millor vida i això és molt dur.

*Les festes nadalenques, els canelons, l’escudella, la sopa de galets, els macarrons, el tall amb bolets... Què faríem sense els teus grans àpats, àvia?

*Els que tenim els avis a prop som molt afortunats!

*Tinc molta sort que hagis existit a la meva vida.

 

MOLTES GRÀCIES:

Per tots els moments inoblidables que hem passat junts, mai els oblidarem!

Per totes les anècdotes i històries explicades.

Gràcies per ser com sou i ajudar-me a ser com soc.

 

BONS CONSELLS DE GRANS PERSONATGES:

«No són els anys en la teva vida els que compten, és la teva vida en els teus anys.» Abraham Lincoln.

«No hi ha res com tornar a un lloc que no ha canviat per adonar-te de com has canviat tu.» Nelson Mandela.

 

CARTA OBERTA PER REFLEXIONAR UN INSTANT.

Actualment amb l'estrès i la velocitat de la societat actual tenim la gent gran una mica oblidada i es sent sola, hem de ser conscients de la seva situació. Els costa més relacionar-se a causa de com funciona la societat d’avui en dia. En alguns casos la tecnologia els aïlla o fa que algunes coses quotidianes o necessàries se’ls facin més difícils, com per exemple si han de reservar cita al metge els ho hauríem d’ensenyar pas a pas amb molta paciència i amor, en cas que no ho entenguin els ho expliquem fins que ho aprenguin i tampoc ens ha de saber greu fer-ho nosaltres. Una altra situació en què poden tenir problemes pot ser treure diners del caixer d’un banc, els ho ensenyem a poc a poc a fer els diferents passos i les vegades que convingui, perquè ells no poden seguir aquest progrés tan ràpid que porten les noves tecnologies.

També és cert que hi ha agrupacions com la Creu Roja que ajuden a facilitar la vida a la gent gran, aquesta tasca és admirable ja que fa sentir als seus familiars la tranquil·litat que algú està al seu costat i vetlla per a ells. Tot i que no hi ha millor companyia que la que poden donar els seus propis familiars.

Ens agradaria fer-vos reflexionar un instant, poseu-vos en el seu lloc, i ens adonarem com és la seva situació, ens adonarem que algun dia tots arribarem a aquesta situació i seria bo aplicar aquella frase feta que diu: «Fes als altres el que t’agradaria que fessin per tu.»

Pensem que amb els següents consells aconseguirem que es sentin millor i augmentar el seu benestar: jugar amb ells a jocs de taula com el dòmino, les cartes, escacs, qui es qui, l'oca o el parxís. Una altra acció que podem fer, seria parlar més amb ells ja que tenen més experiència que nosaltres i un munt d'anècdotes divertides de les quals podem aprendre molt.

Per finalitzar volem donar les gràcies per la feina que heu fet en el passat i per la feina que encara esteu fent per nosaltres.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article