Eduard Boleda 

"Bon dia, Eduard, vosaltres heu tret el mural de les caramelles? No, per què? Ha desaparegut." D'aquesta manera a un quart d'una del migdia de divendres passat, el Pep, l'alcalde de Verdú, m'informava que havien robat el mural durant la nit.

Increïble, com pot ser? Qui pot ser tan cafre de robar un mural com aquell? A qui pot interessar? Qui pot penjar un mural tan carregat de sentiment a casa seva? Perquè si hi ha algun mural popular, participatiu i representatiu a Verdú era aquest. A Verdú es canten caramelles tota la vida, se'n té constància ja a finals del XIX. Podem dir que tothom de Verdú poc o molt ha cantat a les caramelles, i durant tots aquests anys s'han anat mantenint i passant per diferents etapes, m'atreviria a dir que és de les poques coses que s'han mantingut durant tots aquests anys. Tan és així que inclús el 2020, durant el confinament, també les vam cantar des dels balcons de les cases. Va ser molt emotiu.

Dels diners que es fan de cantar les caramelles, hi ha llocs on després els cantaires fan una excursió, o un dinar o el que sigui. Nosaltres arreplegant el que s'havia fet durant uns quants anys vam decidir fer aquest mural, de manera que els diners que ens havia donat la gent del poble també els gaudissin ells i retornessin al poble en forma de mural i així també enriquíem el patrimoni verduní.

El mural és obra del Magí Sambola i el 17 d'abril d'aquest any, en el moment de fer la primera cantada de caramelles, el vam inaugurar cantant una versió de l'Ay Mama de la Rigoberta Bandini. El vam col·locar a la font dels Peixets, un lloc bonic i emblemàtic donat que allà els veïns cada any ens tracten molt bé i n'estaven molt contents de la ubicació escollida. En l'obra del Magí, inspirada en una foto d'una cantada a la plaça Major, es fàcil distingir-hi diferents cantaires: l'Slava, l'Eudald, el Marc, la Xènia, la Margarita, el Flàvia, el Xavi que és de Barcelona però també s'apunta a cantar, jo mateix i molts d'altres.

Ens han pres un sentiment, una obra feta per al gaudi de tots i amb els diners de tots. Ara seria molt fàcil i bonic dir que aquest fet ens esperonarà més de cara a l'any que ve però sincerament no ho crec, personalment estic molt decebut i intentarem sortir un altre any a desitjar bona Pasqua. A tothom?