Jaume Ramon Solé
Membre de la Plataforma Salvem els Molls de la Via

El darrer ple de setembre de l’ajuntament de Tàrrega va acordar, per unanimitat, rebutjar la protecció del conjunt patrimonial dels molls de la via, que seran enderrocats per a la construcció de la nova estació d’autobusos. L’acord sí que preveu protegir i mantenir tot el parament de l’antiga grua anglesa del segle XIX.

En base a la recerca, les opinions dels experts en història i patrimoni i la documentació existent, considero que es tracta d'una mala decisió per al conjunt dels ciutadans i per la ciutat, ja que suposa la pèrdua d'un espai històric i singular de la ciutat de Tàrrega, de gran valor cultural i patrimonial.

Els elements que formen part del conjunt dels molls de la via s'haurien de rehabilitar i fer-los compatibles amb el projecte de la nova estació d'autobusos.

Em sorprèn que l'acord del ple es basi en un informe redactat el 14 de maig de l'any 2021 pel Sr. Joan Carles Salmeron i Fernández, membre de l’Editorial Terminus (Centre d’Estudis del Transport), en què afirma:

"Aquests molls de mercaderies, que a principi de segle tenien un valor històric, avui són unes restes que no tenen cap valor històric arran de les intervencions descontrolades i, fins i tot, suposen un perill per a qualsevol intervenció que es vulgui realitzar amb les restes disponibles."

Considero que aquest informe no pot ser vàlid pels següents motius:

1) Informe emès per una persona vinculada professionalment a FGC, del Departament de Territori i Sostenibilitat, que és qui ha projectat la construcció de la nova estació d'autobusos a Tàrrega i l’enderroc del conjunt dels molls. És un informe de part i, per tant, no és imparcial.

Informe que titlla "d'intervencions descontrolades", les actuacions fetes per l’ajuntament de Tàrrega en el període 2007-2011, i que no esmenta el projecte de rehabilitació aprovat per la Junta de Govern Local de l'ajuntament l'any 2006, ni la seva execució sota la supervisió de l'arquitecte redactor del projecte, Marc Verdés; l’arquitecte municipal i els tècnics d’urbanisme, i que fou parcialment executat per La Solana i per la brigada de Serveis Municipals, amb un cost superior als 200.000 euros d’inversió. Tampoc esmenta que el projecte va rebre ajuts econòmics per a la rehabilitació de patrimoni de l'Institut d'Estudis Ilerdencs.

2) Dels nombrosos tècnics i experts en patrimoni industrial i ferroviari de Catalunya, l’informe no n’esmenta cap, i l'ajuntament tampoc, ni que sigui per aportar la seva valoració i la seva opinió sobre els elements que formen part del conjunt dels molls ferroviaris. 

3) Contràriament al que dona a entendre el Sr. Salmeron en el seu informe, els tècnics de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya afirmen en relació al conjunt del molls de la via el següent: "Es pot valorar la possibilitat de protegir-los com a BCIL, ja que aquests estan vinculats amb la resta d’edificis de l’estació ferroviària, els quals ja consten catalogats com a BCIL."

4) Em sembla erroni que els regidors de l’ajuntament de Tàrrega hagin pres la decisió de no protegir els molls de la via en base a un informe incomplet i tendenciós, realitzat per una persona que no és experta en patrimoni ferroviari i que no pertany a cap entitat que es dediqui a aquesta tasca.

Per tot això jo, com molts targarins, no entenem que el ple de l'ajuntament de Tàrrega rebutgi la protecció del conjunt dels molls, i no hagi treballat conjuntament amb la Generalitat de Catalunya per a la seva rehabilitació i compatibilització amb la nova estació d'autobusos.