L'Aplec dels Molàs, dissabte 8 d'octubre


Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.
Jaume Aligué Escudé
De nou som convocats els targarins i targarines a participar de l'Aplec dels Molàs, que el vinent dissabte dia 8 d'octubre es celebrarà a la capelleta erigida, fa més de dos segles, per venerar la Mare de Déu del Remei, coneguda popularment com la Mare de Déu dels Molàs.
De la presència d'aquella capelleta a la partida dels Molàs, no en sabem ben bé els motius reals, que varen propiciar l'any 1815 la seva construcció, amb tot, però, al llarg dels anys de la seva existència en el lloc de la seva ubicació, aquesta ha gaudit sempre de les manifestacions de veneració per part de diverses generacions de targarins i targarines, alguns d'ells estretament vinculats amb la propietat de les finques properes a l'entorn de la capelleta, tant de Tàrrega com de Verdú, principalment.
Fent història de la devoció a la Mare de Déu del Remei, hem de dir que aquesta advocació mariana va ser promoguda a principis del segle XIII per l'orde mendicant dels pares Trinitaris, que la tenen com a la seva patrona sota la denominació de la Mare de Déu del Bon Remei.
La presència dels Trinitaris a les Terres de Lleida va esdevenir l'any 1201 amb la construcció del convent de Nostra Senyora dels Àngels a Avinganya, a poca distància del municipi de Seròs, i fou el primer monestir d'aquest orde a la península Ibèrica.
Després van seguir els monestirs d'Anglesola (1204), el de Lleida (1215), el de Balaguer (1293) i el de Bellvís (1584).
La fundació del monestir d'Anglesola va ser possible sota l'impuls del senyor de la vila, Berenguer I d'Anglesola i la de la seva esposa. Fou un convent que va tenir vida religiosa fins a l'any 1835, quan desaparegué pels efectes de la desamortització de Mendizábal. La seva desaparició com a convent va propiciar que es constituís com a pedrera per a noves edificacions de cases a la vila.
L'existència dels Trinitaris a Lleida fou a partir de l'any 1215, tot i que altres fonts els situen entre el 1201 i el 1204. Aquest convent estava situat als afores de Lleida al costat de llevant del riu Segre, però l'any 1645, pels efectes de la guerra dels Segadors, el convent fou destruït. Posteriorment varen aixecar un altre monestir al lloc denominat com Palauet, on van subsistir-hi fins a l'any 1835, donat que la comunitat d'aleshores va quedar dissolta sota els efectes de les lleis de Mendizábal. D'aquell convent avui dia no en queda cap vestigi en peu, només resta el nom del carrer dels Trinitaris, en el mateix indret on havia estat edificat el monestir.
Fou l'any 1293 quan el comte Ermengol X d'Urgell va fer una donació de terres a les rodalies de Balaguer a l'orde dels Trinitaris, per tal de que edifiquessin el convent de Santa Maria de les Parrelles. La vida d'aquest monestir va ser molt esmorteïda i finalment va ser abandonat per la guerra del Francès a començament del segle XIX, traslladant-se els Trinitaris a viure en una casa dins de Balaguer fins a l'exclaustració de l'any 1835, quedant dissolta l'existència trinitària a la ciutat.
La presència dels Trinitaris a Bellvís és de finals del segle XVI, quan l'any 1584 se'ls va traspassar la capella de la Mare de Déu de les Sogues i construïren al seu annexe el convent, prenent-ne possessió l'any 1595. Després de l'exclaustració del 1835 es va posar fi a la vida dels Trinitaris al monestir de la Mare de Déu de les Sogues.
Cal dir que al segle XIX un dels impulsors i gran divulgador de la veneració a la Mare de Déu del Remei fou el propietari del Castell del Remei, Ignasi Girona i Targa, el qual durant la Guerra del Francès, en ser perseguit pels francesos, es va ocultar a la capella de la Mare de Déu del Remei de Tàrrega, passant totalment desapercebut i així poder salvar la seva vida. Aquest fet el va atribuir a la Mare de Déu del Remei, a la qual a partir d'aleshores va posar com a protectora de la família i dels seus negocis.
La propagació i devoció de la Mare de Déu del Remei en bona part es deu a l'orde Trinitari, però a casa nostra uns dels divulgadors més eficients van ser la família Girona, constructora del bell santuari existent a l'entorn del Castell del Remei, on anualment es celebra el famós Aplec del Remei, cada segon diumenge d'octubre.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari