RAUL AGUILAR I MAZA

El passat dimarts 26 d'abril, vigília de la Mare de Déu de Montserrat, el teu cor va deixar de bategar, vas dir prou a la vida que portaves per néixer de nou en una nova Vida, aquella que no té fi, aquella que a través de la teva vocació de frare carmelita havies intentat portar a terme.

Vas néixer el mes de maig de l'any 1940 a Mataró, aquella ciutat que alguns vàrem descobrir gràcies a tu, quan ens portaves a la festa major de les santes (Juliana i Semproniana) el 27 de juliol. Vas anar fent-te gran al costat dels pares que varen decidir traslladar-se a viure a Terrassa, allà el Josep, oblat benedictí, i la Maria varen construir una llar cristiana i dins teu va arrelar aquella vocació potser heretada del teu oncle llunyà Bartomeu Xiberta, carmelita.

Vas fer el teu noviciat a Tàrrega i el teu company de curs fra Joan Gúell i tu vàreu professar per fer-vos per sempre carmelites, la vostra vocació va anar creixent, fent-se com un brodat en el vostre interior, tal com diu el salm.

Varen passar els anys i vas recalar el 1972 a Tàrrega, allà vares fundar un 8 de desembre el Grup Infantil Carmelità: quants i quants nens, infants i joves van anar creixent a les sales de la planta baixa del convent dels carmelites, quants infants i joves van anar relacionant-se amb la comunitat de carmelites que ens ajudava a fer-nos grans, per recordar-ne alguns: El P. Andreu Guim, molt recordat quan ens trobem alguns dels que vàrem formar part de la llarga llista de persones que vàrem créixer al claustre d'aquell convent. El P. Jordi M Gil, fra Baltasar i tants...

Allà, crec, i a les nostres xerrades sempre ho confirmaves, vas passar els millors anys de la teva vida, allà ho vares donar tot, vas arribar jove amb empenta, amb ganes de fer coses i vas aconseguir el teu objectiu. De ben segur que no tot ho vares fer bé, però sí que l'impuls i les ganes de fer-ho suplien les mancances i carències que hi havia.

Al GIC hi va haver moltíssimes tardes de joc, d'alegria, de rialles, de moments seriosos i de fer-nos viure, sota el carisma carmelità, la nostra fe. Recordo encara aquell compromís que preníem davant dels nostres companys: Estimar Déu per damunt de totes les coses. Estimar el país on hem nascut. Estimar el germà com a mi mateix. Acceptar i sotmetre'm a les normes i estatuts del nostre Grup Infantil Carmelità. Aquestes actituds i aquestes anècdotes ens feien créixer humanament, cristianament i estimant el Carme.

Fins que a un any de complir el 25 aniversari de la fundació del GIC, el teu superior provincial decideix destinar-te a la comunitat del Carmel de Barcelona. Perfectament guardo el record d'acompanyar-te amb alguna pertinença de Tàrrega a Barcelona, amb el bon amic Mn. Campru. Tinc la imatge teva de la gran balconada de davant de l'església com ens alçaves la mà dient-nos arreveure. Només els que vam ser al teu costat aquells dies sabem el que vas patir tu i nosaltres. Vas venir a Tàrrega a celebrar els 25 anys del GIC, i ho vas compartir amb tots els infants i joves del moment.

Gràcies a tu i commemorant aquells 25 anys, vàrem venir a fer la Passió a Barcelona, va ser al barri del Carmel, al teatre de la parròquia de Sant Antoni si no recordo malament, amb un aiguat que ens va regalar el cel, que vàrem quedar tots xopats el dia d'assaig a la tarda, vam dormir a les sales parroquials del Carmel, a terra i encara recordem ara les peripècies, uns anys més tard em vares dir que mai hauries cregut que fos capaç de portar a terme la Passió i menys anar-la a fer a Barcelona.

Del Carmel de Barcelona a Santa Joaquima, al carrer Sant Hermenegild, allà vas involucrar-te fins a la medul·la en les comunitats neocatecumenals, els Kikos vulgarment dits, i vas intentar fer camí amb ells, recordo amb estima la Sra. Antonia, el club Vedruna, Karit... involucrant-te amb moltes realitats pastorals. 

Els anys van passant, i anem fent camí plegats, però la vida a voltes et porta per viaranys que mai hauries imaginat i pels quals no sospites, mai, però, hem perdut la relació, a èpoques més fluïda, a èpoques no tant. Últimament cada setmana ens dèiem alguna cosa.

Tàrrega et deu molt, pels anys que vares dedicar als seus infants i joves, serveixin aquestes lletres com a record i comiat. Tu, ara, germà, ho veus tot clar, veus al Ressuscitat cara a cara, i de ben segur t'ha dit: "Entra Carles, pren possessió del regne que et tinc preparat..."

Arreveure, germà, gràcies per tot.