L'ANC la componen persones, voluntàries, que fan coses per a acompanyar i liderar Catalunya cap a la independència, aquest és el compromís. Es fan coses des de Nacional, Territorial, Assemblees de Base i a nivell individual. L'ANC sempre ha dit que quan siguem independents, quan tinguem un Estat propi, deixarà d'existir. 

L'ANC és una xarxa assembleària, amb tots els problemes que comporta ser assembleari (qui no els sàpiga, que ho provi). 
S'ha d'explicar, del moviment assembleari, que és una manera molt justa de funcionar (tothom és escoltat, pot presentar propostes, idees, canvi de funcionament...), però és lent. Cal dir-ho, és lent! És el millor sistema? Per a mi SÍ! Indubtablement! Però és lent, és poc àgil però és segur, perquè s'escolta a tothom. Es té en compte totes les opinions, es valoren les propostes, es miren i es remiren. A voltes una proposta queda aparcada durant mesos i de cop floreix i flueix perquè ha arribat el moment de dur-la a terme. No és fàcil ser assembleari. Combinar la rauxa, l'experiència, la por a la repressió per l'odi, els compromisos familiars, privats i laborals amb els públics, el donar veu a tothom i que hi hagi escolta activa... No us penseu que és fàcil ser assembleari, perquè sempre hi ha detractors que no volen donar veu a les persones. 

Quan l'ANC treu una proposta assembleària, votada, es digui full de ruta o es digui fiscalitzarem els partits, es digui Eines de País o es digui Preparem una llista cívica per a les eleccions, tothom surt a dir-hi la seva. Intenten contrarestar qualsevol cosa que sigui cívica i de les persones, surten a dir que no en sabem, que no cal, que els partits ho fan millor, que això ja s'ha fet, que no serveix per a res, que “qui ens pensem que som” i comencen a sortir plataformes a contrarestar la nostra força. 

Mirin, deixin-nos en pau! Tenim un projecte, millor o pitjor però fet des de la gent, des de les persones, els que volem un Estat propi i ser lliures! Com ho farem amb tant intent d'intrusisme? Com puguem. Però ho farem!