Les escombraries: qui és qui en la recollida de residus?

Vista general de la ciutat
Vista general de la ciutat | Ajuntament de Tàrrega

Amb la finalitat d'oferir el màxim nombre de veus possible, el setmanari Nova Tàrrega també publica articles d'Opinió dels grups municipals dels diversos partits polítics, tinguin o no representació al consistori. Els trobareu també en aquest espai.

LAIA RECASENS, REGIDORA DE LA CUP A L'AJUNTAMENT DE TÀRREGA

 

L’Ajuntament de Tàrrega és l’encarregat de cobrar la taxa (una taxa té la finalitat de cobrir, com a màxim, el cost del servei a prestar) i al mateix temps té cedida la prestació del servei de recollida i de gestió dels residus al Consell Comarcal de l’Urgell, que actua a través de diferents entitats públiques participades.

D’una banda tenim Urgell Net, l’empresa pública que fa la recollida de residus. L’Ajuntament és el propietari d’un 25% de les accions, la resta estan repartides entre altres municipis de la comarca i el mateix Consell. Els serveis d’Urgell Net inclouen la recollida de residus, la propietat, el manteniment i neteja dels contenidors.

D’altra banda, tenim el Consorci per la Gestió de Residus de l’Urgell, l’encarregat de gestionar l’abocador i la planta de compostatge. La propietat d’aquest és compartida: 49% l’Ajuntament i 51% el Consell. Les factures del Consorci inclouen els cànons establerts per la Generalitat i els costos de tractament dels residus.

Com funciona la recollida?

Rebuig: els camions d'Urgell Net fan la recollida dels contenidors de rebuig i porten els residus a l’abocador, on la brossa passa a ser responsabilitat del Consorci. Aquí es pesen i es calcula el cànon que caldrà pagar. Aquest 2022 el cànon de la Generalitat és de 59,10 euros la tona i el cost de tractament és de 41,60 euros la tona. Així doncs, una tona de rebuig costa a l'Ajuntament una mica més de 100 euros només amb cànon i tractament.

Orgànica: la recollida funciona igual, però els residus van a la planta de compostatge. La matèria orgànica també està gravada amb un cànon, però en aquest cas és molt menor que el del rebuig. El cànon puja o baixa segons el nombre d’impropis que hi hagi en la matèria orgànica. Aquests residus no només permeten fer compost sinó que l’Agència de Residus de Catalunya fa un retorn econòmic a l’Ajuntament.  

Envasos lleugers: la recollida és la mateixa, però ho porten a una planta de triatge a Lleida. Aquesta fracció també suposa un retorn de diners, en aquest cas pel Consell.

Cartó: la recollida funciona igual, però ho porten a Cartaes, que s'encarrega de gestionar el de tota la comarca. El cartó té un retorn econòmic per al Consell.

Envasos de vidre: la recollida és la mateixa, però el residu va a una planta especialitzada a Montblanc. Aquesta fracció té un retorn econòmic per al Consell.

Els retorns esmentats anteriorment els fa l’Agència de Residus de Catalunya, gràcies als cànons que aplica a la fracció del rebuig. La política de cànons va començar l’any 2017 i la seva funció és penalitzar els municipis que més rebuig generen. Així doncs, el cànon del rebuig augmenta cada any entre 5 i 7 euros. La recollida d’aquest cànon permet després a la Generalitat retornar diners als pobles amb percentatges de recollida selectiva elevats i fer inversions als pobles amb els percentatges més baixos.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article