RESIDÈNCIA SANT ANTONI

A punt de clausurar aquest 2021, fem repàs d’un any molt intens, com l’anterior, fent una breu anàlisi de com ens hem sentit. Tot i la gran càrrega psicològica i física diària del nostre treball volem ser positius, ja que tot i les dificultats que se’ns va presentant a tot l’equip de professionals i residents del centre, ser proactius, positius, responsables i molt conscients d’on som ens està servint per tal de tirar endavant la complicada gestió d’aquesta pandèmia. El camí està sent molt llarg i esgotador, però no defallirem. 

Primerament, fent balanç d’aquest 2021, cal recordar el patiment que estan suportant des de fa mesos les persones usuàries de la nostra residència i centre de dia, així com el de les seves famílies o persones que els acompanyen en el seu procés de vida. Veritablement estan sent els grans perjudicats d’aquesta situació que, malauradament, encara estem patint. Ells són qui es mereixen un gran reconeixement per acceptar sempre tots els canvis organitzatius, les mesures sanitàries, les sectoritzacions, els tancaments de les visites-sortides quan s’han produït i tots els aspectes que durant tot aquest temps, certament, estan condicionant la seva vida diària. Hem assolit una certa normalitat, sí, però també pensem que cal començar a redefinir algunes restriccions dirigides a les persones grans que atenem per tal de seguir protegint-les. 

És evident que l’administració ha imposat una sèrie de mesures que han estat efectives per tal de frenar el coronavirus a les residències (vacunació, proveïdors de material EPI, sectorització d’espais i residents, protocols...) però també hem observat que són mesures que contribueixen a minvar la capacitat de decidir d’aquestes persones que atenem, així com el seu estat cognitiu i emocional.  Els Plans Sectorials han transformat la vida a la residència. Òbviament han ajudat molt en la lluita del coronavirus i han assentat uns criteris organitzatius efectius, però també han contribuït a restringir la vida de la persona resident, a l’aïllament, a la prohibició de les seves visites-sortides, a la sectorització... Sabem que ha estat per necessitat però sobretot al principi de la pandèmia, hem hagut de prendre decisions molt difícils per tal de salvaguardar la vida de les persones residents quan no teníem ni els mitjans ni prou coneixement per combatre el coronavirus. Ara, però, tot i l’actual augment de casos, pensem que la situació és diferent. Estem molt més preparats i coneixem molt millor el comportament del virus. No podem abaixar la guàrdia, hem de continuar sent exigents en la nostra feina, com fins ara, i també pensem que hem de fer una profunda reflexió ètica sobre algunes de les mesures que ens imposen els Plans Sectorials. L’efectivitat d’aquestes està fora de dubte, però també ho està el deteriorament cognitiu i emocional que pateixen les persones a qui van dirigides, més difícil de quantificar però que també són ben evidents i ens preocupen. Pensem que sempre ens hem caracteritzat per ser una residència molt propera, amb un equip humà molt implicat a donar benestar i qualitat de vida a les persones que atenem, tothom des del vessant que li pertoca, i on hem tingut debats i opinions diverses a l’hora d’actuar i prendre decisions que sovint s’han contraposat i han fet reorganitzar la nostra manera de treballar al centre.

Per tot això demanem que per aquest 2022 recuperem els beneficis que la interacció social aporta a les persones usuàries de la residència. Volem que les famílies puguin gaudir de l’acompanyament que es mereixen els residents; que tornin les fantàstiques persones voluntàries, les entitats i institucions que sempre s’han implicat amb nosaltres i a qui trobem tant a faltar; les escoles, els practicants de diverses disciplines, i totes les persones desinteressades que, d’alguna manera o altra, contribueixen a posar més en valor la vida social de la nostra residència. També demanaríem que les administracions, a l’hora de prendre decisions, tinguessin més en compte la part cognitiva i emocional dels residents. Cada sectorització, cada aïllament, cada restricció suposa una afectació important que no té marxa enrere. 

Finalment, no podem oblidar-nos dels treballadors, perquè estem patint moltíssim. Sabem que ens ha tocat assumir un paper molt complicat, amb molta pressió social, per ser més que responsables fora de la feina i sobretot dins l’entorn residencial. Hem assumit aquest rol i estem fent una tasca ingent per les circumstàncies i les peculiaritats de treballar en una residència de gent gran. Penseu que estem fent un gran camí junts, sabem que el desgast hi és present, però si mirem enrere veurem que hem fet la part més gran i complicada del recorregut i ens n’hem sortit prou bé! N’hem d’estar molt orgullosos i seguir mirant endavant! El nostre encàrrec, cuidar de la gent gran, és i serà sempre importantíssim. Tenim una gran sort de tenir aquestes persones entre nosaltres, i això és quelcom que ningú mai ens podrà rebatre. I el més important, la gratitud de les mateixes persones que cuidem, de les seves famílies o inclús d’altres persones que per la nostra tasca sanitària, social o emocional ens arriba mitjançant un somriure, un gest de complicitat, unes paraules d’agraïment. Aquest sí que és el veritable reconeixement que valorem i rebem de forma diària, que ens omple d’orgull i ens permet mirar l’horitzó amb optimisme. 

Moltes gràcies a tots els que ens feu suport! Residents, familiars, treballadors, Patronat, Associació i amics de la residència.