Quant val una vida?

Melcior, Gaspar i Baltasar
Melcior, Gaspar i Baltasar

Qualsevol publicació que vulgui ser plural ha de donar veu a tothom. Com que aquesta és la nostra voluntat, reservem un espai perquè els nostres lectors puguin enviar-nos els seus articles. Per tant, si teniu res a comentar, criticar, agrair o valorar, no dubteu en escriure'ns una carta a la directora i la publicarem a El Lector Opina. Ens els podeu fer arribar a l'adreça tarrega@segre.com juntament amb les vostres dades personals.

AGENTA

 

Sí, aquesta és una bona qüestió per preparar una carta als Reis. 

Hi ha un llibre amb el títol Pregària al mar de Khaled Hosseini on, en una platja un pare gronxa el seu fill adormit mentre esperen l’arribada d’una embarcació per emprendre una perillosa travessia marítima per cercar una nova llar. Aquest pare relata al seu fill, d’una manera molt dolça, com era la vida a Síria “abans que el cel comencés a escopir bombes i n’haguessin de fugir”.

Ja fa molt temps que veiem com moltes persones procedents de països amb conflictes arrisquen la seva vida per arribar a Europa per poder tenir una vida millor. Últimament veiem el que està passant a la frontera entre Polònia, Letònia i Bielorrússia, també entre França i el Regne Unit, els camps de refugiats de Grècia i també a les fronteres de la mar Mediterrània. 

Alguns països fan servir aquests emigrants com a moneda de canvi per obtenir-ne beneficis d’una Europa que no sap resoldre d’una manera prou positiva i eficaç aquesta situació.

En canvi cal tenir molt present el treball fet per diferents ONG que amb els seus vaixells han rescatat moltes persones del mar o les que han atès els emigrants en els campaments que les autoritats d’alguns estats europeus han construït per allotjar-los, encara que de manera molt precària, i també la ciutadania, com a mínim a Catalunya, s’ha manifestat en diferents ocasions a favor que els emigrats siguin acollits en els estats europeus.   

Arribats aquí, és l’hora de fer la carta als Reis per fer-los arribar els nostres desitjos. Demanar a tots els responsables polítics de totes les institucions municipals, autonòmiques, estatals i europees que facin seu el desig del pare amb el que hem començat aquesta carta que diu “miro el teu perfil sota la llum d’aquests tres quarts de lluna, fill meu, les teves pestanyes com cal·ligrafia, tancades en un son innocent. T’he dit: agafa’m la mà. No passarà res de dolent”. 

I, per una vegada, els nostres Reis d’Orient, usant la seva màgia, podrien prendre el paper dels Esperits dels Nadals passats, del present i dels futurs, dels que ens parla la Cançó de Nadal de Charles Dickens i així tots puguem tenir una visió més clara del mon en el qual ens ha tocat viure.

Des de l’Agrupació d’Entitats de Tàrrega, organització que acull una bona part de les entitats de voluntariat de la nostra ciutat, volem desitjar un Bon Any a totes i a tots i moltes felicitats a totes aquelles persones que amb la seva tasca ajuden a fer un món millor.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article