ASSOCIACIÓ D'AMICS DE L'ARBRE

Dimecres vinent, dia 1 de desembre, se celebra la festa litúrgica de Sant Eloi. Amb aquest motiu, l'Associació d'Amics de l'Arbre ha acordat de mantindre oberta l'ermita aquest dia, per tal de que els devots del sant i els targarins i targarines que vulguin fer-hi una visita ho puguin fer. 

L'horari en què l'ermita romandrà oberta serà de 10 del matí  a 2/4 de 2 del migdia i de 4 a 6 de la tarda. També hi haurà un tritlleig de campanes a la 1 del migdia i la celebració eucarística en honor d'aquest sant, patró dels metal·lúrgics, argenters i orfebres, entre altres, tindrà lloc a la missa que s'oficiarà a l'església parroquial de Santa Maria de l'Alba a 2/4 de 8 del vespre d'aquest dia. 

Cal dir que l'advocació d'aquest sant a la nostra ciutat és d'una llarga tradició centenària des d'aquell llunyà any 1248, quan l'argenter Simó Canet va estipular una deixa per tal de construir una ermita a dalt de la "serra que mira a la ciutat". 

Han estat generacions i generacions de targarins i targarines que des d'aleshores han venerat a la nostra ciutat aquest sant bisbe, nascut a Chaptalac, prop de Llemotges, al centre de França i que va viure a cavall del segle VI i VII.

Construcció de la plaça del germà Gonçal Crespo

En l'actualitat continuen els treballs de construcció de la plaça del Germà Gonçal Crespo, que es van iniciar el 15 de setembre passat i que està previst l'acabament de la seva primera fase per a aquest proper mes de desembre. 

Un cop acabada aquesta actuació, la plaça quedarà enllestida per poder fer la segona fase, prevista a executar a partir de l'abril de l'any vinent, i que principalment consistirà a pavimentar la solera de la plataforma de la plaça, la rampa i les grades formades a base de formigó polit, així com tot el tema de serralleria que hi ha previst en la seva realització

Aquesta és una obra que enceta el camí de les construccions arquitectòniques en el sector sud-oest del parc, espai que ja es troba en l'actualitat degudament aforestat gràcies a les accions fetes en plantacions d'arbres al llarg dels anys 2002 i 2011.

Nova plantació d'arbres

Al llarg dels dies 14, 15 i 16 de novembre es va dur a terme la plantació de 16 exemplars de pi pinyoner a l'indret sud-oest del parc, situat entre el camí que mena a la torre del Morlans i per davall del monument al músic Ramon Carnicer.

Es tractava d'una zona àrida del mateix parc, i que un cop feta l'explanació de terres pertinents, ha permès la plantació d'aquest conjunt d'arbres, de mides considerables, entre dos i tres metres d'alçada i amb un gruix de diàmetre superior als 25 cm.

Amb aquesta actuació es pretén donar continuïtat a les plantacions ja existents a la denominada zona de l'espai Vedruna i fins a la línia de construcció dels xalets que hi ha en aquell indret.

Obres a la torrassa del nord-est

Després d'un període d'intermitència, la tercera setmana de novembre s'han executat els últims serrells d'aquesta obra tan important de rehabilitació d'aquesta torrassa. 

Els treballs de paleta han consistit a acabar els murs que emmarquen l'escala d'accés i fer l'encapçalament d'aquests amb unes lloses de pedra.

Igualment l'artista de la forja Josep Castellana, constructor de la barana que encapçala tota la torrassa, ha fet la col·locació de la mateixa, fet que permetrà, des d'ara, accedir a la torrassa de manera segura tot i restar l'acabament d'aquesta en la seva part final, pendent de fer-se l'entrega de la barana amb l'escala d'accés a la mateixa. Treballs, però, que quedaran del tot enllestits en els propers dies, podent aleshores donar per finalitzada la restauració total d'aquesta torrassa.

Val a dir que aquesta obra de restauració s'ha portat a terme al llarg d'aquest 2021, al cap de quasi bé els 150 anys dels inicis de la seva construcció. Cal esmentar que les torrasses o les vulgarment anomenades mirandes de Sant Eloi van iniciar la seva construcció l'any 1872, en el marc de la Tercera Guerra Carlina, amb l'objectiu militar de fortificar l'entorn de l'ermita de Sant Eloi, objectiu que no es va arribar mai a completar, pels esdeveniments produïts l'any 1874 de la rovinada de Santa Tecla, i que feren que l'estament militar abandonés aquella obra per tal de fer els murs de protecció adients a la llera de l'Ondara al seu pas per la nostra ciutat.