TERESINA LLOBET 

Aquesta plaça ha estat una referència per a Tàrrega, ja que és una de les més antigues de la nostra ciutat, amb un llarg recorregut històric.

Quan els aldarulls de l'any 1936 va ésser destruïda pels bombardejos, i en acabar la revolta es va tornar a reconstruir, sense conservar l'estil original: "La història en guarda el record." Baixant pel carrer Major a la dreta, es troba la casa que fa cantonada amb el carrer de la cendra, era la sastreria Cal Rogelio, que vestia bona part de la pagesia que duien els velluts de Cal Paradera. Tampoc tenien problemes amb la confecció, car com diu la dita: "Vist un, vistos tots." Davant es trobava la botiga de queviures Ca la Pepeta, "era una persona molt servicial: si un dia festiu et faltava alguna cosa sempre t'obria les portes". Al costat es trobava la Porxada, i davant, i fent cantonada amb la plaça, es trobava Cal Puiggròs, una xarcuteria d'elaboració pròpia i de molta qualitat. Seguia el parvulari de Sant Antoni, regentat per les monges de l'hospital, que reunien tota la mainada del barri. Seguia l'església de Sant Antoni: segons testimonis, en temps de guerra va ésser molt trist el tracte que es va donar a les monges per fer-les fora de l'hospital, i la profanació de la relíquia de Sant Just, que guardava l'esmentada església. Aquest panorama és el que deixa les guerres, sofriments, tristesa, i odi; hem de procurar oblidar i canviar l'odi pel perdó.

Davant l'hospital es trobava la casa de la Pepeta pellaira, comprava les pells de conill a canvi de betes i fils com a pagament, sempre acompanyada d'un cistell penjat al braç, que era la seva credencial. El seu bon caràcter la feia amiga de tothom, essent una icona per a la nostra ciutat. Al costat es trobava Cal Cadiretes, casa natal del pintor Marsà, la seva obra pictòrica va ésser de fama mundial, qui no recorda el seus bodegons! Tornant a la cantonada es trobava Cal Gabardino, una família dedicada a la pagesia, extingint-se amb el pas dels anys. Al costat Cal Pelat, una saga de pagesos que vivien per la terra i vivien de la terra. Envoltant la plaça, es trobava la casa de l'advocat Carulla, el seu bufet no es tancava mai, tenia un fill molt elegant que contrastava amb la senzillesa del seu pare, se li deia el Comte Carulla. Continuant amb la porxada, es trobava Cal Botifarres, que era una fonda molt transitada, tenia un estable per donar aixopluc als forans que venien al mercat de Tàrrega. Avui dia és la biblioteca Germanes Güell. Al centre de la plaça lluïa una històrica font adornada amb ornaments de ferro forjat. Avui la plaça gaudeix d'una important biblioteca que dona cabuda a tots els afers culturals, essent un lloc de consulta i de lleure per als qui volen trobar un amic en un bon llibre.