XAVIER ROSSELL APARICIO, REGIDOR D'ERC I SECRETARI D'ORGANITZACIÓ D'ERC-TÀRREGA

Aquest 15 d'octubre de 2021, fa 81 anys que Lluís Companys i Jover, urgellenc de naixença, fou assassinat a Barcelona. El franquisme afusellava injustament i venjativament al president de la Generalitat de Catalunya, després de ser capturat per la policia nazi a la França ocupada unes setmanes abans, i lliurat a les forces feixistes espanyoles.

Repassant la seva biografia, el 1920, conjuntament amb Francesc Layret, Companys exercí d'advocat laborista en defensa de sindicalistes; fou detingut amb Salvador Seguí i altres persones i deportats a Maó. El desembre del mateix any, Companys fou elegit diputat per Sabadell en representació del Partit Republicà Català, i hagué d'ésser posat en llibertat. Ocupà l'escó de Layret, que havia estat assassinat justament per defensar-lo a ell mateix.

Fou un dels fundadors de la Unió de Rabassaires i dirigí La Terra, el seu butlletí informatiu. Participà en l'oposició política a la dictadura primoriverista i fou un dels fundadors d'ERC El 12 d'abril de 1931, va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona i, a mig matí del dia 14 d'abril de 1931, prengué possessió de l'alcaldia i, des del balcó, proclamà la República de Catalunya. 

El juny del 1931 va ésser elegit diputat a Corts per la demarcació de Barcelona i tot seguit membre de la Diputació Provisional de la Generalitat per Sabadell. Intervingué activament en les discussions, el setembre del 1931, del projecte de constitució de la República a l'Estat; votà a favor del vot femení, a l'octubre del 1931 fins que va esdevenir, el gener del 1932, President provisional de l'Assemblea de la Generalitat.

El novembre de 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i el desembre de 1932, primer president del Parlament.

En les eleccions legislatives del novembre del 1933 va sortir escollit diputat per Barcelona. Després de la mort del president Francesc Macià, el Parlament de Catalunya l'escollí com a president de la Generalitat, a partir de l'1 de gener de 1934.

En aquells anys convulsos, en què en gran part d'Europa anava creixent el totalitarisme i el feixisme, el sentiment nacional de Companys s'afermà, la qual cosa el dugué a proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola el 6 d'octubre, fet pel qual va ser condemnat a trenta anys de reclusió major pel govern espanyol, pena que complí fins que va ser alliberat gràcies a la victòria del Front Popular. Tot seguit fou elegit diputat pel Front d'Esquerres de Catalunya i tornà a presidir la Generalitat.

Arran dels esdeveniments del juliol del 1936, treballà activament en la resistència de Barcelona. Assolí, durant la Guerra Civil, llevat dels primers moments de desordre i malgrat les nombroses dificultats, mantenir l'obra de govern.

Quan, el gener del 1939, les tropes franquistes estaven a punt d'entrar a la capital catalana, s'exilià a França. Fou empresonat per la policia secreta alemanya a Labaule (Bretanya), d'on no va marxar per tenir cura d'un fill seu que tenia una discapacitat. I a requesta de Franco, Hitler en concedí l'extradició. Després d'un consell de guerra injust, va ser afusellat al castell de Montjuïc.

Companys, com a president de Catalunya que era, fou la més destacada, entre totes les persones plenes d'ideals i il·lusions que varen haver de deixar les llars, la terra, el treball, la família, vides a mig fer… per a enfrontar-se al feixisme, al militarisme alçat en armes contra Catalunya, contra la República, contra la Llibertat, contra tot allò que representés progrés i avenç social.
El recordem i li retem homenatge perquè tenim el compromís de seguir la lluita per l'alliberament social i la plena sobirania de les persones i el país: perquè nosaltres i les generacions futures volem i ens mereixem viure en una República Catalana.