La paritat de gènere està trigant a arribar en molts àmbits de la nostra societat, on el masclisme gaudeix d'una trista bona salut, especialment a la cúpula dels poders, i en el món de la política passa el mateix a excepció d'aquells casos en què succeeixen accidents com aquí a Tàrrega, on el candidat en dues ocasions i per diferents raons va renunciar i com a conseqüència va quedar en primer lloc una dona, que posteriorment s'emportà la confiança dels ciutadans i va ser elegida alcaldessa, de la qual cosa ens vàrem alegrar sincerament, perquè la justícia de la paritat estava arribant als nostres indrets, no per imperatiu legal sinó per la via democràtica dels vots dipositats en les urnes.

En primer cas tenim la Rosa Perelló, que en les eleccions del 2011 va demostrar que estava sobradament preparada per ser una bona alcaldessa, tal com en les dos legislatures va poder demostrar, arreglant una situació financera municipal molt delicada i realitzant unes millores importants en l'urbanisme de la ciutat.

I el segon cas el tenim amb Alba Pijuan, que al front d'un tripartit d'esquerres, el 2019, va iniciar la seva etapa també com a alcaldessa. És Llicenciada en Traducció i Interpretació (UAB) i Doctora en Teoria de la Traducció (UAB), el seu camp d'especialització és la tasca traductora de Manuel de Pedrolo, sobre la qual ha publicat diversos articles acadèmics i el magnífic llibre Torno on vaig néixer, sobre poemes del mateix autor i una de les novetats de la fira del llibre del 2021. Tot un luxe d'alcaldessa per a la nostra ciutat i que Déu ens la conservi molts anys.

Jo no parlaré d'iniciatives polítiques d'aquests dos primers anys de govern municipal, que la pandèmia de la Covid els ha convertit en una vertadera prova d'eficàcia per a molts governs municipals i que en el cas del targarí ha superat amb una excel·lent nota, tant pel seu enfocament estratègic com tàctic. Si bé havent-ho fet magníficament bé seran pocs i poques els que ho agrairan i molts i moltes els que ho criticaran, com és habitual en el món de la política municipal.

Així doncs, només em referiré a l'àmbit de l'esport i concretament al que fa referència al Club Tennis Tàrrega, i a l'esport de la raqueta en general, perquè és un món que conec especialment.

En l'esport de la raqueta hi ha un heroi nacional, en la persona de Rafa Nadal, segurament el millor esportista nacional de tots els temps, i que tots els nens i nenes admiren i volen emular. Però hi ha una realitat que està present des de fa molts anys, i és que el tenis va iniciar un declivi fa ja unes quantes dècades, i es va emportar per davant diversos clubs arreu i va reduir substancialment l'activitat de la resta.

Però en la dècada dels 90 van començar a aparèixer en diferents clubs de tenis, pistes per a un nou esport de raqueta, el pàdel, un vertader fenomen social, que després d'un fort creixement sostingut, avui en dia representa el segon esport més practicat darrere del futbol, la salvació de pràcticament tots aquests clubs de tenis, ja que la seva activitat representa avui en dia el 70% del total, laqual cosa ha generat un augment suficient del nombre de socis com per donar una altra vegada l'estabilitat financera als clubs i com a conseqüència, la seva salvació. 
El pàdel, doncs, no és una moda passatgera, ja que els practicants de totes les edats i gènere i el nombre de llicències es disparen any rere any, amb Catalunya com la comunitat de referència d'aquest esport a Espanya, amb el major nombre de llicències federatives, de les quals el 40% són de dones.

I és d'agrair tant a l'alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, com al seu regidor d'Esports, Silveri Caro, la visió que han tingut de saber veure que dins del món de l'esport, el pàdel avui en dia estava jugant en el nostre país un rol molt important i la nostra ciutat estava quedant-ne fora, perquè si bé existeixen unes pistes al polígon de La Canaleta, estan en un espai tancat, en un ambient aliè al que representa un club social, i per sobre de tot fora de les possibilitats d'accés dels nens i nenes i dels adults que no tenen cotxe.

Amb la cessió d'una part dels terrenys de les antigues piscines al Club Tennis Tàrrega es possibilita, doncs, la construcció d'unes pistes de pàdel que faran possible la creació d'una escola de pàdel i la pràctica d'aquest esport en un ambient obert, que gaudirà de les comoditats i de la infraestructura d'un club esportiu.

He començat parlant de paritat i de les nostres alcaldesses, especialment de l'actual, perquè li he de reconèixer una especial sensibilitat per preocupar-se de solucionar els problemes i els desitjos de la nostra ciutadania, amb una visió de futur envejable, qualitats no gaire freqüents entre els nostres polítics i que en el cas esmentat ha trobat com a gran aliat el regidor d'Esports, que en tot moment ha defensat eal que era desitjable, possible i millor per la ciutat.