Un diàleg fictici entre el filòsof Slavoj Žižek i la biòloga Lynn Margulis:

Z– Sra Margulis, entenc que els seus estudis demostren que tot el que existeix és viu, perquè el món (podríem dir l'univers) és un continu de microorganismes mútuament interdependents, que formen un tot organitzat on diferents tipus de bacteris i microbis realitzen funcions diferents i a més, en equilibri, perquè els uns s'alimenten dels residus dels altres. Però, què són els holobionts? 

M– Com has dit, tot (holos) és vida (bios). Els holobionts som cadascun de nosaltres, però a la vegada són més grans que nosaltres. L'holobiont és allò que em fa ser «jo» i a la vegada és la negació del «jo».

Z– Et refereixes al «jo» com a subjecte separat i contraposat al món exterior?

M– Exacte! L'holobiont és tot el conjunt de bacteris que fan funcionar el teu organisme i que formen un contínuum amb el medi, per als quals la frontera entre l'interior i l'exterior del teu organisme és inexistent. Tu i els teus bacteris formeu una simbiosi, i per tant sou un holobiont que no pot separar-se. Es pot dir que som els nostres bacteris. 

Z– En canvi, en l'ideari col·lectiu, els microbis sempre han estat els dolents de la pel·lícula. Des que l'individu humà s'ha pensat com a subjecte, és a dir, com a ser separat del seu entorn, ha inventat un concepte que implica la seva pròpia exclusió: «naturalesa».

M– És per això que afirmes que la naturalesa no existeix? Perquè és un concepte inventat, construït com el revers d'un altre concepte igualment fictici (el subjecte individual independent del medi)?

Z– Exacte. Ens pensem com a éssers separats d'una natura a la qual, a més, dins la tradició cristiana i romàntica hem atribuït harmonia, benevolència, generositat... 

M–... i també com a éssers amb poder sobre ella i la qual, com si no en forméssim part, hem violentat i pertorbat.

Z– Evidentment, la nostra acció ha tingut repercussions en el medi, però des d'aquesta cosmovisió cristianoliberal ens pensem com a éssers culpables d'haver pertorbat el seu equilibri, i per tant ens creiem amb el poder de retornar-li. 

M– Però els humans no som res més enllà de la natura, som individus finits i limitats, estem incrustats en una biosfera de la qual no podem tenir el control absolut. De fet, parlant en un sentit absolut, els humans no existim. Pròpiament, només existeixen els holobionts. A això es refereix Donna Haraway quan ens convida a pensar més enllà de l'antropocentrisme, i a concebre'ns com a éssers plàstics, permeables, híbrids.

Z– Però aquest punt de vista és contrari als interessos del capitalisme. Per això dic que l'ecologia és l'opi de les masses! L'ecologia liberal parteix d'aquesta separació home-natura, s'alimenta de la culpa que sentim per haver estat «dolents» amb la «mare terra», i promet la salvació i la redempció d'aquesta culpa a través del consum de productes «respectuosos amb el medi» o «solidaris». Si una marca de cafè et diu que per cada cafè que consumeixis donaran un euro per salvar arbres, no només en consumeixes més, sinó que ho fas amb la consciència ben tranquil·la!

M– Comprar contra el capitalisme? Quina paradoxa!