IVONNE PONT, regidora d'Urbanisme, Patrimoni, Memòria Història i Turisme

Divendres dia 19 de març començava l'exposició pública del projecte per a la nova estació d'autobusos de la nostra ciutat, un projecte impulsat i finançat per la Generalitat de Catalunya que pot ser tan necessari com debatut. En els darrers anys, el model de transport públic ha derivat en la centralització de totes les infraestructures necessàries que es disposi en un municipi, i en el cas de Tàrrega, aquest nou projecte aposta per la unió de la xarxa d'autobusos i la línia ferroviària en un sol espai, facilitant així els transbords i la intermodalitat, una alternativa, a dia d'avui, complexa.

El setembre de 2020, en un acte força eclipsat per la pandèmia, el conseller de Territori ens presentava als municipis de la línia R12 Lleida-Manresa un nou model de Rodalies entre Ponent i la Catalunya Central, en la qual Ferrocarrils de la Generalitat n'assumirà la gestió a partir del 2024 i presentarà notòries millores per als usuaris, entre les quals cal destacar, sobretot, l'increment en la freqüència dels trens. Només el tram entre Cervera i Lleida doblarà l'oferta de trens, un gest que encara donarà més sentit a la unió de les dues estacions a Tàrrega, ja que la possibilitat de combinar els dos serveis serà una realitat, i no pas un esforç gairebé impossible, tal i com és ara.

És per això que, en l'actual espai en el qual es troben l'aparcament i els magatzems vells de Renfe, s'ubicaran sis andanes d'autobús (més una de supletòria) i un edifici de venda de tiquets en un projecte que aprofita molt bé l'espai disponible i converteix la diferència de nivell amb el carrer en un avantatge ja que, en quedar soterrat, l'impacte visual del conjunt és pràcticament nul.

Però tot gran projecte té els seus inconvenients, i en aquest cas és que el Departament de Territori de la Generalitat, en el seu estudi de mobilitat per als vehicles, veu inviable tirar endavant el projecte sense reubicar l'estructura de ferro existent, corresponent als vells molls de càrrega de l'estació de tren, un element que, si bé no gaudeix –parlant en termes legals– de cap grau de protecció, sí que forma part de l'imaginari col·lectiu dels targarins. És per això que l'Ajuntament optarà, un cop desmuntada l'estructura, per reubicar-la en un nou espai de la ciutat, resignificar-la, i així, tornar a donar-li un ús per a la ciutadania. Per contra, no és el cas de la grua, que es conservarà al mateix recinte.

Quan preservar in situ no resulta possible, reubicar és una alternativa igualment viable i que, en ocasions, fins i tot permet fer més visible un element. I és que a la nostra ciutat, ja fos per necessitat, per simbolisme o per política, són nombrosos els elements històrics que han canviat d'ubicació o de funció al llarg dels anys. Podem trobar elements més o menys mòbils, com és el cas de la Creu de Terme de la plaça Major (originalment ubicada a la plaça del Carme), o la Creu de Terme del camí de Balaguer (actualment situada al parc de Sant Eloi); i tenim també trasllats de grans elements patrimonials, com és el cas del finestral gòtic de la Capella del Roser (que marxaria del carrer del Carme per acabar al passeig de Sant Eloi), els arcs originals de la plaça de Sant Antoni (que actualment trobem reubicats al costat de l'antic Hospital i actual Residència de Sant Antoni), o el mateix edifici de l'Ajuntament (la façana del qual seria traslladada íntegrament uns metres al costat). Tots ells, elements de gran valor històric i cultural que no han perdut la seva essència, malgrat pugui satisfer més o menys el seu emplaçament.

És evident, doncs, que com en tot projecte d'obres públiques, hi haurà qui es senti més representat i qui no comparteixi tant el nou planejament. Però el que sí que es busca sempre en una obra pública és la millora en la qualitat d'un servei i l'adaptació a les noves necessitats de la ciutadania. I tot i que de vegades el desenvolupament urbanístic pot xocar amb el llegat històric i cultural, arribar a un punt entremig sempre és possible.