XAVIER ROSSEL APARICIO, regidor d'ERC a l'Ajuntament de Tàrrega

15 d'octubre de 1940. Ara fa 80 anys, una matinada com la d'avui en una Barcelona silenciosa, rendida i humiliada per la victòria franquista. Al fossat del castell de Montjuïc, després d'un judici parcial i injust com tots els que va fer el feixisme contra la legitimitat republicana, s'afusella el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover. Va ser capturat per la policia nazi a la França ocupada i lliurat a les forces repressores feixistes espanyoles 58 anys després d'haver nascut aquí a l'Urgell, al Tarròs concretament.

És la revenja més simbòlica de l'autoritarisme contra uns homes i unes dones que van enfrontar-se al feixisme heroicament, en l'inici d'un dels períodes històrics més negres per a la humanitat.

Aquesta matinada (gèlida) ens tornem a trobar a l'esplanada del Castell de Tàrrega, un cop més, per recordar-los, homenatjar-los i seguir amb el seu compromís de lluitar per una Catalunya lliure perquè "totes les causes justes del món tenen els seus defensors, però Catalunya només ens té a nosaltres", com digué el mateix president-màrtir.

Ara i avui, el procés cap a la plena sobirania de la República Catalana que estem vivint ens exigeix un compromís que ha d'anar més enllà: amb coratge, perseverança i fortalesa.

Companys i totes les altres víctimes que van ser perseguides i executades ens ho reclamen i s'ho mereixen, tal com deixà escrit Companys en el seu testament: "La meva petitesa no podia esperar una fi més digna. Per Catalunya i tot el que representa de Pau, Justícia i Amor."

Però també ens mereixem nosaltres i les generacions futures una nació més lliure, pròspera i equitativa.

Per això cridem ben fort: Visca la República Catalana! Visca Catalunya!