CG ARQUIRECTES - PERE CAMARASA ALBINYANA

Escrivint sobre la causa de l'accident laboral, sobretot en l'àmbit de la construcció, vagi de pas dir que és l'activitat més contaminant al món, m'he adonat de la quantitat de cobertes de fibrociment que tenim al municipi. Les famoses plaques d'Uralita que estan per tot arreu i a la vista. Això vol dir que estan a la intempèrie, exposades a l'erosió, degradant-se paulatinament i deixant anar fibres d'amiant o asbest al seu entorn. Per a qui pregunti si això és dolent, li he de dir que sí que ho és. Vegem una mica d'història.

Un dels principals productors d'asbest del món ha estat el Canadà, país que ha arribat a ser el principal exportador d'amiant durant la dècada dels anys 70. I ho continuà fent a països en vies de desenvolupament com l'Índia, el Pakistan o Sri Lanka, entre d'altres, a mesura que silenciava, en benefici de la seva economia, la perillositat del mineral, l'asbest. Una actitud precisament gens encomiable. Però les veus d'activistes, de l'Associació Mèdica Canadenca, la mateixa OMS i la dels polítics a l'oposició del Govern del Canadà foren decisives per tancar definitivament les mines d'aquest mineral, tot i haver d'esperar fins al desembre de 2016 quan el Canadà anuncià la prohibició i l'ús de l'amiant per al 2018 (Agència EFE, Toronto, Canadà, 15/12/2016).

L'asbest s'utilitzava en automoció i en la construcció, però malgrat que ja no s'utilitzi, els experts adverteixen que el punt més àlgid d'afectats encara ha d'arribar. Segons diu la Unió Europea (UE), d'aquí al 2030, moriran de càncer, només a Europa, més de 500.000 persones per l'exposició a l'amiant.

L'aportació d'asbest en la fabricació de plaques donava com a resultat un producte lleuger, manejable i molt econòmic. I així, durant una època la seva utilització fou intensa. Però hi havia un problema, la fabricació i manipulació de plaques de fibrociment tallades o ja envellides desprenen minúscules i imperceptibles fibres d'amiant, que fecten de forma greu treballadors i ciutadans ignorants del perill al que s'exposaven.
Amb el temps, als infestats els apareixen malalties com l'asbestosi, que afecta directament els pulmons o el mesotelioma, un càncer molt agressiu que afecta la pleura, causat exclusivament per l'asbest.

La fàbrica Uralita, ubicada a Cerdanyola del Vallès (Barcelona), causà molts afectats, tan directes com indirectes amb resultat de mort. Han estat els treballadors, però també els seus familiars. I també els ciutadans exposats als vents dominants que transportaven les fibres d'amiant a espais urbans, més enllà de la fàbrica. Recentment, la premsa s'ha fet ressò d'una moguda pel perill d'amiant alliberat. A Barcelona ciutat, al Prat de Llobregat i a altres indrets hi trobaren grans quantitats de fibrociment en instal·lacions, edificis públics i privats, on l'amiant està present com una bomba de rellotgeria, ja que segueixen apareixen nous casos clínics que esclaten ara al cap dels anys.

Conscients del perill, la Generalitat de Catalunya va engegar un pla de mesures subvencionat per retirar els elements de fibrociment dels edificis. Ho farà directament de les cobertes de les escoles públiques entre d'altres, entenent que hi ha data de caducitat, substituint-les per elements no contaminants, tal com ja ha fet al Centre de Mecanització Agrària de Lleida. Així doncs, no s'ha de banalitzar un fet com aquest que de forma invisible pot arribar a ser letal. L'entorn urbà de Tàrrega està exposat, igual que poblacions veïnes com Anglesola, on podem veure edificacions abandonades o sense ús ni manteniment, amb plaques trencades i envellides erosionades constantment pel medi. I sí, en aquest sentit, per eradicar tots els punts infestats d'asbest i contaminants i assolir espais sostenibles i saludables, caldrà una actitud decidida dels propietaris per renovar cobertes i, des de l'administració pública, polítiques específiques d'ajut, control i neteja.