ROSA MANONELLES ALBAREDA

Així ha estat sempre quan arriben aquestes festes i ens omplim la boca de bons desitjos de pau, salut, alegria i felicitat.

Ves per on, aquest Nadal, tot fent l'itinerari habitual per contemplar la il·luminació de carrers, places i pessebres hem tingut algunes sorpreses.

Primera sorpresa: a la Casa de la Vila falta el pessebre!

Tot eren interrogants per la manca del principal emblema nadalenc.

Buscant una resposta aclaridora ens personem a les dependències de l'Ajuntament a fi d'assabentar-nos del motiu d'aquesta mancança.

Segona sorpresa: La resposta fou…

Al ser un estat aconfessional s'ha decidit traure el pessebre… i tant tranquils!

Ves per on… ves per on… diu que el seu regne no és d'aquest món… com diria La Trinca.

Quin món? El món dels seus avis? El món dels seus pares? El nostre món?

És en aquest moment que em paro a pensar, tot analitzant aquest afer.

Retrocedeixo en el temps cinquanta anys enrere, just cinquanta, maig de 1969 quan vaig obtenir la llicenciatura per la Universitat de Barcelona. Fou una festa solemne, des del punt de vista acadèmic al Paranimf de l'edifici central de la Universitat.

Dic això, tot reconduint el tema, per posar de manifest el consell, per cert un gran consell, que ens va donar en l'homilia un destacat catedràtic d'Analítica de fama reconeguda. Deia: "Tot caminant per la vida trobaran camins rectes, falses dreceres, i també alguna cruïlla, i no sabran quin camí agafar. Doncs bé, sigui el cas que sigui, pareu-vos i poseu-vos a pensar per tal d'elegir el camí més adient…" Continuà dient: "Portin sempre a la motxilla tres indicacions, el sentit del seny, el sentit de la lògica i el sentit comú (el menys comú dels sentits)."

He de manifestar que aquestes indicacions m'han estat de gran ajuda i és per tot això que ara les faig meves a la recerca d'una resposta raonada de l'afer que ens ocupa.

El seny em diu que no es pot eliminar d'"un plumazo" els costums de tot un poble que any rere any ha engalanat amb un formós pessebre les festes de Nadal, mitjançant la signatura d'una ordre ràpida i dràstica.

La lògica em diu que, si podem observar l'Estrella de Nadal, l'Estrella dels Mags ben il·luminada a la plaça Major, si també podem observar amb molta il·lusió l'arribada dels Reis Mags el dia 5 de gener, alegria de petits i grans... trec la conclusió que pel mateix motiu volem gaudir del Pessebre a l'Ajuntament.

Finalment, el sentit comú em diu que un poble el forma la seva gent, les seves tradicions, els seus costums, la seva llengua i la seva cultura. Ningú pot malmetre res de tot això per les seves idees. Cada persona pot tenir la seva manera de pensar però el poble es mereix el respecte de tots.

Conclusió: l'Ajuntament no és ningú per traure el pessebre de la Casa de la Vila. Vull ressaltar la bellesa de les figures d'aquest pessebre. Suposo que es va pagar de les arques públiques, per la qual cosa ens pertany a tots.

Demano que es restableixi el muntatge d'aquest pessebre per poder gaudir de la seva bellesa.

No consentirem que desaparegui per art de màgia si no hagués estat inventariat, perquè sabem per experiència de la desaparició de moltes coses al llarg de la història de la nostra ciutat.

No trenquem la màgia del Nadal, ja que la vida ja ens mostra sobradament la seva duresa.

Mot bon any 2020 a tots, just avui l'acabem de començar. Els desitjo una tasca plena d'encerts, pel bé de Tàrrega.