Els drets que no existeixen

És professora de Filosofia a l'INS Alfons Costafreda de Tàrrega. Ella mateixa explica al seu bloc, L'habitació xinesa, que "intento ensenyar filosofia, que és fonamentalment ensenyar a pensar, i es comença a pensar, com diu Popper, quan ens trobem davant d'un problema, d'una situacó que no es correspon de manera còmoda amb les nostres expectatives, sinó que ens crea una certa certa incomoditat. Hi ha a qui no li agradada aquesta incomoditat, però és cert que els problemes contenen una certa dosi de sorpresa, intriga, inquietud, emoció, que els fa addictius. Per això aquest és un bloc de problemes, on rarament trobareu una resposta clara". Col·labora amb nosaltres des que el setmanari va encetar la seva nova etapa amb una Pastilla Vermella cada mes.

Quan un grup de migrants diuen que tenen el dret de quedar-se en un país europeu, estan fent valer un dret que aquest país, d'entrada, no els ofereix. Estan fent valer un dret sense tenir-lo, però estan fent valer el dret per tal de produir-lo. Aquest és un acte performatiu. Quan fan valer aquest dret sense tenir-lo, produeixen aquest dret, i el fet de produir aquest dret per mitjà de l'associació és un acte performatiu. A vegades funciona i a vegades no, com tots els actes performatius. (J. Butler, entrevista a Crític)

Els drets, llavors, no són més que actes performatius, creacions humanes. Però, en fi, és que no n'hi ha prou amb això? Cal esperar el dictat diví, o el descobriment de la pedra filosofal, la clau de volta de l'univers, la partícula elemental del cosmos?

El mandat diví té un petit problema: que suposa deixar la qüestió de l'ètica a l'arbitrarietat de la voluntat d'un altre ésser. N'hi hauria prou que Déu volgués el feminicidi (com sembla que el va voler en algun moment de la història), perquè el feminicidi fos una cosa bona. També té un altre problema: si aquest ésser té alguna voluntat, aquesta ha de ser transmesa per alguna via objectivament comprovable, i de moment no és el cas.

Les qüestions científiques (avui dia reduïdes a qüestions empíriques, qüestions de fet, comprovables per l'experimentació) també tenen un problema: d'allò que és no es pot deduir allò que hauria de ser. Del fet que la mantis religiosa es cruspeixi les seves parelles després de la còpula no en podem deduir la bondat de l'androfàgia, ni tampoc la seva maldat. Com tampoc les diferències genètiques entre sexes i races justifiquen les desigualtats entre elles.

Per prevenir-nos de savis que pretenen anar més enllà de la seva disciplina teòrica i pontificar més del compte, en filosofia existeix des de fa segles allò que s'anomena "fal·làcia naturalista".

Una fal·làcia és un raonament enganyós, que sembla correcte però no és. La fal·làcia naturalista consistiria a afirmar, per exemple, que com que tots els mamífers viuen en clans organitzats jeràrquicament i dominats pels mascles, la millor organització social seria una jerarquia dominada pels mascles.

No oblidem que la ciència hauria produït veritats com el geocentrisme, que després ella mateixa ha refutat, i no val donar la culpa a la religió. De la mateixa manera que la religió ha sostingut veritats que han perviscut inamovibles durant molt temps, com la virginitat de la mare de Déu, que científicament són insostenibles. Tots dos pretenen ser discursos de veritat, i funcionen igual que el dret.

El dret expressa allò que en cada època s'ha de prendre com a vertader. Però que la història, la ciència, la religió o el dret determinin allò que en cada època s'ha de considerar com a vertader, no pot decidir si realment ho és o no.

Hi ha molts drets que encara no existeixen, als quals la història, el dret, la ciència o la religió no han determinat com a vertaders / legítims. Però això no vol dir que no ho siguin. Són drets que estan per produir. Produir un dret és transformar la societat, és un acte performatiu. A vegades funciona, i a vegades no.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article