Per lleialtat a Tàrrega, coherència i fermesa

Amb la finalitat d'oferir el màxim nombre de veus possible, el setmanari Nova Tàrrega també publica articles d'Opinió dels grups municipals dels diversos partits polítics, tinguin o no representació al consistori. Els trobareu també en aquest espai.

ROSA M. PERELLÓ ESCODA, regidora i cap de llista de Junts per Tàrrega

Voldria començar aquest article agraint a totes les persones que han format part de la candidatura de Junts per Tàrrega: per les seves aportacions, compromís i il·lusió per conformar un projecte de la Tàrrega del futur, que ens va dur el passat dia 26 de maig a obtenir la confiança suficient per guanyar les eleccions. Tenim un gran equip que no ha anat en contra de ningú, sinó tenint com a únic propòsit que Tàrrega comptés. I dins d'aquest context, públicament felicito les regidores Gisel Llobet, Marta Torre i Anna Maria Farré, que han entrat a formar part de l'arc municipal, una responsabilitat però alhora un immens honor.

Han estat unes eleccions difícils, amb nou candidatures i només assolint representació quatre grups polítics. Aquesta ha estat la decisió dels targarins i targarines. La conformació de l'arc municipal ha donat resultat a una majoria independentista de 15 regidors. Aquesta és una primera lectura que denota clarament quina ha estat la voluntat dels votants. Com a força més votada teníem l'obligació d'intentar formar un govern fort i estable. La nostra primera opció, com ho va ser el 2011 i el 2015, va ser ERC.
 A banda, cal dir que en aquest darrer mandat ERC ha estat el nostre company de govern i la relació i lleialtat no han faltat mai. Però és clar que els partits els formen les persones i no totes tenen els mateixos punts de vista i objectius. Després de la trucada al candidat Òscar Amenós, em va dir que ja em trucaria. També ens vam reunir amb els membres de la CUP; el cert és que va ser una reunió positiva, amb pocs punts en comú però ganes de treballar per la ciutat. L'oferiment no era altre que buscar punts d'acord suficients, que hi poden ser si hi ha voluntat de trobar-los. Posteriorment, amb el candidat d'ERC-MES-AM vam tenir una xerrada també cordial, oferint poder parlar de tot. Tot i poder-se albirar una entesa, després de reunir-se amb el seu grup la resposta va ser telefònica, clara i sense matisos: "res a parlar amb vosaltres". Amb el PSC, com a partit del 155, teníem clar que no volíem cap acord. Però el cert és que representen una part important dels ciutadans, hi hem governat entre el 2015 i el 2017 i mereixen tot el respecte. Penso que tot plegat hauria d'haver estat més transparent i possibilitar la confecció de programes.

Per a nosaltres la prioritat és Tàrrega. Per a uns altres, no: l'únic objectiu era fer fora la Perelló, almenys per a ERC-MES-AM. Però l'aritmètica és traïdora, i si 8 és més que 7, aquests 8 han acordat pactar amb el 155: un pacte tripartit del 155 per tenir la majoria necessària per la investidura. I sí, no sóc alcaldessa. Però sóc aquí, a diferència del candidat del canvi d'ERC-MES-AM. Junts per Tàrrega ens hem mantingut fidels: per a nosaltres, la situació del país i dels nostres presos i exiliats mereix coherència i fermesa. I a parer nostre, aquest és el valor més gran; perquè la força per aconseguir un país lliure comença als ajuntaments. Els targarins també es van manifestar en aquest sentit: 15 contra 2.

No puc deixar de manifestar també que si el canvi és no donar cap oportunitat a la llista més votada i amb experiència de govern (sobretot qui fa bandera de la participació), no crec que sigui gaire positiu i és trair la voluntat d'una part dels targarins. Però cadascú retrà comptes dels seus actes. Jo avui no puc fer més que agrair als socis de govern de Sumem per Tàrrega (entre els anys 2011 i 2015) i del PSC i ERC (entre els anys 2015 i 2019) la lleialtat i la feina feta, que ens han permès gestionar amb responsabilitat aquest ajuntament.

Hem rebaixat el deute de 30 milions d'euros l'any 2011 a 11 milions d'euros l'any 2018. Per tant, Tàrrega està en un moment ple d'oportunitats i esperem que el Tripartit del 155 no el malmeti, pel bé de la ciutat i del país. En aquest sentit, cal repassar l'hemeroteca i analitzar qui tenia responsabilitats del deute acumulat de l'ajuntament per tal que la història no es repeteixi.

Les circumstàncies sempre per negatives que siguin, poden tenir coses positives. La que hi veig jo és que tant de bo tots els alcaldes deixessin el càrrec com ho faig avui: amb l'aval d'una bona gestió, amb una relació gens crispada a l'Ajuntament i amb la tranquil·litat de deixar la ciutat molt millor de com la vam trobar. I també, dit de passada, havent guanyat tres eleccions seguides.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article