Floresia és un nom poètic

Floresia és un nom poètic
Floresia és un nom poètic

Hau llegit mai cap text de Montserrat Aloy? Us heu deixat seduir per la seva manera d'entrellaçar les paraules? Ara ho podeu fer de tant en tant a les nostres pàgines. Trobareu els Apunts del Natural d'aquesta filòloga i escriptora a la secció d'Opinió cada quinze dies.

Així comença una aventura anomenada Floresia –d'ara endavant sense cometes, ja que no és cap invenció– (aventura sense dinosaures ni Big Bang). Servidora té un llibre de poesia –digueu-me rara, ves–, que es diu "Delits d'infant", publicat per Pagès Editors i escrit per una filòloga i poeta, de nom Àngels Claramunt, amb il·lustracions del nostrat Ermengol. El llibre explica, en versos rimats i grans dosis d'ironia, que la maternitat és cosa complexa, i que les multinacionals electròniques i del plàstic ens volen encolomar productes per a fer la lactància més "cool". Sigui perquè l'autora d'aquest article ja té experiència en això de fer criatures (2), sigui perquè m'agrada que se diguin les coses sense embuts, vaig decidir que diria poemes de l'Àngels en llocs públics, per allò de salpebrar els recitals –probablement– insípids. Després de molts paràgrafs en xarxes socials ens vam adonar que calia que ens coneguéssim personalment. Així fou, una tarda en una cafeteria del centre de Lleida, amb un cafè que durà ben bé 70 minuts.

I en aquestes que un dia rebo un correu que em proposa anar a l'Institut d'Alpicat a fer un taller de recitació als alumnes de 2n d'ESO, amb colofó especial. Jo l'accepto, no sense que a la panxa s'hi posin papallones. N-II avall, 3 divendres. Som-hi.

El primer dia fou commovedor. Els autors i autores de les poesies em van fiblar: quanta veritat, maduresa i nova saba aporten al que es llegeix a Instagram! Es tracta d'assessorar com dir el poema amb la força, to i dicció més adients. A alguns els cal desprendre's de la zona de confort per trobar seguretat. A altres, fer-se tornaveus. A aquells, posar pebre a la dolçor. Als de més enllà, treure els versos d'un llibre i dir alhora què és un llibre. En tots vaig descobrir racons del que som, dubtes i certeses de la nostra condició humana. Van emocionar-me, l'alumnat de 13 anys, d'una manera sàvia i fonda, fins a fer-me saltar les llàgrimes. Abans de sentir-los, els textos que havien creat per a l'esdeveniment m'arribaren com qui et deixa a mercè d'una ventada: sense possibilitat d'escapar-ne, ni de dir "tebiesa" i ser titllada de sincera. Aquest és magnífic:

Sigueu benvinguts al meu circ,
el circ del temor,
on centenars de criatures viuen
 al seu interior [...] (Alba Pérez)

El segon dia ja s'havia escollit qui volia llegir al festival. Això ens va permetre afinar molt més. En alguns ho teníem clar: més lentitud ajuda a la comprensió. En altres, passejar-se entre el públic pot fer més filosòfic el tema del poema. Hi hagué un canvi forçós perquè es repetia una autora: passàrem de l'amor –tema suat– a la tragèdia d'una coma en una redacció –i hi vam sortir guanyant! També vam polir als grans poetes, perquè s'ha de parlar de tot, amb orgull. Quin goig un clàssic de Martí i Pol, dit amb convicció. Quina meravella, la Marçal, en boca de noies que estimen. Què sòlida, l'estimació al poble en aquests versos:

El meu poble és la fermesa
dels carrers estrets,
el meu poble és l'alegria
que de l'escola es desprèn[...] (Júlia Ariza)

Som al tercer dia, el colofó. Fa vent i la corda amb les agulles d'estendre poemes posa color a l'herba del parc. La poesia surt de butxaques, bosses d'esport i carpetes. Se diuen versos amb serenor, convençuts, radiants. Repenso moments, m'enorgulleixo del que mostren. La Rosa Fabregat és la padrina del festival: alumnat i Veus en Vers mostraran la seua vida, els llibres, els afectes. La Laura Garcia Purroy ja ho va dir, i molt bé:

Les dones construirem una muralla feta de tots els insults.
Colpejarem la muralla que ens separa dels homes fins fer-la pols
Aprimarem la diferència entre els dos rols. [...]

Ningú en va sortir il·lès, d'aquesta primera Floresia.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article