ONT 1 – (pre-judicis) I Judicis injustos

per Albert Claramont

Firmes NT

ONT 1 – (pre-judicis) I Judicis injustos
ONT 1 – (pre-judicis) I Judicis injustos | David Beale on Unsplash

De molt jove, al segle passat com dic a vegades, vaig apuntar-me a cantar al meu antic poble. Les portes d'un Orfeó se'm van obrir immediatament i, en pic realitzada la prova de veu i assignat a la corda de baix (o baríton, depenent de les peces), vaig entrar al circuit d'assajos i aprenentatge de les obres. No cal dir que sense llegir solfeig, sempre m'ha costat molt més que als altres saber seguir –perquè d'això es tracta al cant coral–, les harmonitzacions, les entrades, silencis, el swing, els boca closa, les contínues oscil·lacions de cada peça.

Els amics de l'època, més dedicats a altres maniobres de distracció personal o col·lectiva, reien i se'n feien creus –i ratlles– del tema, encara més quan van veure el secall que jo era aleshores, "entrajat" de gris marengo, amb corbatí i seriositat, cantant en públic. 

Hi havia en aquell moment –i d'aquí el subtítol d'aquest article– un prejudici guanyat a pols sobre els món orfeonístic en general: s'entenia que era un espai reservat per a gent gran –afegiu-hi sospites de desafinament gallinaci–, un reducte on les peces eren A) de missa, B) de carrincloneria tradicional catalana o C) sardanes. En aquells moments, això ja era una fal·làcia ja que el repertori que hi havia en aquella agrupació, dirigits per un mestre que podríem anomenar Job no només per la feina sinó per la paciència, era molt variat, encara que molts dels encàrrecs per a actuar eren de misses, celebracions i bodes. 

Allà vaig aprendre a escoltar i a seguir quan me les havia après de memòria, grans peces del barroc, que d'aquí deu venir el meu amor febril per Bach i Händel, i a tenir el privilegi de cantar l'Al·leluia i l'Amen de l'oratori del Messies. També, per suposat, sardanes: la de les monges, la de les fulles seques, la de l'Empordà i la Moreneta, que mai m'han agradat gaire i que em perdoni l'amic de lluites compartides Carles Vall.

Van fer aparèixer els semitons a les meves cordes vocals, sobretot en els espirituals negres que tant i tant m'han agradat sempre. I clar, això tenia a veure molt amb l'època daurada del Rithm&Blues que sentíem els joves a la ràdio, i que tan bé va saber aprofitar el director, sumant més joves a l'orfeó.

Ara pensareu que tot això són batalletes de l'avi, i l'errareu de baix a dalt, ja que faig aquesta reflexió per recuperar el passat que de vegades necessitem, com a crossa per construir el futur. Actualment la cultura o la seva mancança, és més real que mai i hi ha prejudicis que no ens ajuden gens a avançar amb pas ferm: les televisions amb les seves programacions; les ràdios o les mateixes xarxes socials que vociferen sense parar; el baixíssim nivell de lectura de llibres o d'assistència a actes artístics... tot això i més encara des dels poders, per modelar-nos, fa que trobem o busquem prejudicis que ens facin passius enlloc de ser partícips de fets culturals.

Poso ara la falca per promocionar el grup humà, centenari però modern, en què cada dimarts al vespre, aporto el que puc. Sí, encapçalo aquest article, amb un ONT, forma amb la qual parlaré del nostre Orfeó Nova Tàrrega, aquella entitat creada pel Mestre Güell el 1915, que porta el nom de la nostra ciutat arreu. Actualment també tenim un director o mestre Job i tot...
Segurament, tal com feien els meus coneguts el segle passat, molts pensen que l'ONT canta fonamentalment repertori sardanístic, de missa i poca cosa més. Això vol dir que no ens coneixen, ens titllen d'això per ajudar a no fer créixer l'Orfeó, o que senzillament els aniria bé venir a escoltar-nos cantar un vespre, i veure'ns cantar, xerrar i riure, com els cantaires s'ajuden, i sobretot amb quin esperit obert han anat actualitzant el seu repertori. Un repertori que té més de 500 partitures codificades i un munt més d'antigues, manuscrites...

Actualment s'interpreten peces en català, anglès, alemany, gallec i... en zulú. Composicions que van del barroc a lo tradicional, dels espirituals negres a clàssics de Broadway, de l'himne de Ponent de Lo Pardal Rocker a les nadales que hem cantat recentment amb guitarra i percussió. I tenim altres sorpreses que no us les diré perquè en siguin...

Com diu El cant de la senyera, "et durem, arreu enlaire / I et durem i tu ens duràs. / Al grat de l´aire / El camí assenyalaràs./ Dóna veu al teu cantaire : Llum als ulls i força al braç".

Amen, que així sigui, és la nostra Pregària a taula (T. Schütz), laica o espiritual: que ens doni molta força al braç per tombar L'Estaca (Llach), avançar per damunt Les fulles seques (Enric Morera) i fer front als injustos judicis i prejudicis existents aquí i allà, i sobretot per tenir molta Memory (Lloyd Weber), que no ens vingui mai l'Àngel de la son (Josep L. Guzmán), i que siguem a punt de Fit the battle of Jerico (Jay Roberts) per intentar arribar a Ipharadisi (Anders Nyberg)... només tu, Only you (Vince Clarke) ho pots fer. 

SOM-HI? Véns a cantar i moure't per Targa, la cultura oberta i el nostre país?

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article