Més enllà del malestar

Finestres

per Albert Claramont

Firmes NT

Més enllà del malestar
Més enllà del malestar | Kelly Sikkema on Unsplash

L'estat ens esquila contínuament, als catalans doblement pel fet de ser poble i catalans, ens retalla els pocs drets que ens queden –només cal veure els imputats per temes que tenen a veure amb la cultura–, ens cobrarà aviat fins i tot pel dret al treball, el sistema ens deixa sense accions i amb obligacions i a més, envoltats en el tuf corrupte, ens ho manipula i subverteix, canviant el sentit de les paraules amb una veritable deriva totalitària, aquesta sí. Ja ho veurem en el judici espuri contra els nostres…

Dels mateixos autors de la pel·lícula No sabíem que vindria aquesta crisi ara estem apunt d'estrenar Pesadilla en Vocs Street cansats ja de la reposició de Vente pa Alemania, Pepe… i del documental Aproveu-me els pressupostos que ara sí que invertirem o Los fugados que no exiliados ens inunden amb la telesèrie de ficció política que fa Borrell un dia o Toni Cantó un altre : "teatro del bueno", com digueren.

Ens ha caigut tot l'edifici al damunt i els culpables de les filtracions, de les esquerdes que amenacen les bigues de baix cost, dels accessos de tercera, de les obres de remodelació que mai no s'acaben i sempre pugen com les aigües negres del fons, que mira que n'hi ha de fons al clavegueram del Reyno!

Els culpables? Vaja, o s'han fet fonedissos o a alguns llocs els segueixen votant com si res: només cal veure el cas d'Andalusia, on la dreta ha entès de què anava això i s'ha presentat amb un monstre de tres cares i ha guanyat les eleccions… després de parlar de nosaltres en un devessall d'amenaces del 155, mentides sobre la llengua o manipulacions del dèficit fiscal mirat del revés. Natres què? Dir que com pot ser que no ens estimin gens…

Davant d'això, la gent que temia fer alguna cosa o alguna protesta per no perdre el que tenia ja ho ha perdut, com aquell a qui van retallant el sou per la viabilitat de la cosa i a la fi tanca l'empresa i se l'emporten a algun lloc des del qual li fan 'dumping' econòmic i li venen els mateixos productes al mateix sobrepreu però fets en condicions encara pitjors i etiquetats en xinès, per exemple. 

Davant d'això, els qui només ens han d'administrar i que ho obliden moltes vegades, ens diuen i diuen que no hi ha més remei, que és "La Ley" i només veiem que és la del més fort, la del qui retorça el coll de la nina de drap en què han convertit la justícia, amb el constitucional objectiu d'acabar amb la nostra cultura, llengua i convivència.

Ens ho diuen, còmodament asseguts en els seus escons vellutats i prenent unes copes –de preu subvencionat– entre vot i vot (no entre debat i debat, això és per als bruixots escollits de la tribu), dictant discursos o sumaris, i resseguint les enquestes o maquillant-les. 

Els administradors de la finca –o de la Granja de l'Orwell, a Madrid o la UE– s'han cregut els amos i prenen decisions sobre canonades i baixants, sèquies i regadius sense veure que la propietat hauria de ser horitzontal, allò del govern del poble per al poble…

Mentrestant, què fem els anomenats de baix? Els uns aprofitant tots els avantatges que queden al sistema: les molles. Al meu ram, el formatge gran però ple de forats ha quedat convertit en un formatget de la vaca de la mala llet, com deia Pere Quart.

Altres, seguint la literatura castellana més clàssica, fent de "Lazarillo" i robant als cecs. Uns quants, en lloc d'aixecar protestes sinceres, per tant de carrer, endollats tot el dia a Internet rondinant. Uns més, esperant les ajudes assistencials que tapen amb un tap de suro la immensa canonada dels expulsats del sistema i veient misèries de "Salvados" o "Sálvame", ara no sé quin és. I els que més, defensant-se com poden, per gastar als bars en cervesetes el que podrien aportar a la caixa de resistència dels creadors. 

Aquest món de la cultura va de la pitjor manera, ara crisi en una Fundació Miró, ara alguna administració recorda els escriptors per fer-se la foto, ara artistes que entreguen/em el nostre fer a preus de saldo, o atacs a la llibertat d'expressió, garant de la creativitat.

Segons uns estudis d'àmbit europeu es diu que és necessari un canvi de sistema bàsicament a partir d'aquests eixos:

Canvi, amb renovació dels nostres valors culturals, estil de vida i estructures econòmiques. Amb consciència de la interdependència amb la natura i els altres, amb una empatia global. Amb un sistema econòmic que no se centri en el consumisme i el creixement material. Amb nous indicadors econòmics basats en el benestar de les persones i no el PIB, a no ser que sigui el Producte Internacional del Benestar…

Mentre no canviem de valors o els reformem de dalt a baix a partir de les coses més senzilles, poca cosa més farem que sortir al carrer amb una pasterada a la cara que li diuen expressió del malestar i que, en lloc de molestar els poders, els fa veure que som esclaus mesells de la seva prepotència.

No us volia donar la llauna ara que som a la melancòlica època de les boires, només volia que penséssiu. Un altre dia no tindré tan mal de cap o tants maldecaps i us parlaré del canvi, de temps, que porta a veure que "arreu al camp hi ha vermell de roselles / amb nova falç comenceu a segar / el blat madur i amb ell les males herbes" com deia el gran Espriu. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article