Finals i principis

En podem parlar

per Roger Besora

Firmes NT

Finals i principis
Finals i principis | Oxana V. on Unsplash

Aquesta setmana la brigada municipal de Tàrrega enllestia el desmantellament del Parc de Nadal que se celebra cada any davant del poliesportiu. Com a usuari habitual de la piscina coberta agraeixo la presència d'aquest tipus de muntatges com més sovint millor. Sobretot perquè, ni que no en faci ús, aporten vida i calidesa a un punt de la ciutat que, a falta d'esports varis, presenta una activitat urbana més aviat descafeïnada.

Sortint de la piscina i de camí al cotxe, veient el barri del Maset de fons i els solars desocupats de l'altra banda de l'aparcament, penso en l'aïlllament d'aquest tros de ciutat respecte el seu entorn. Almenys al migdia, gran part de la gent encara hi arriba en cotxe. I malgrat ser un no-lloc, molts l'hem incorporat en el nostre dia a dia com a punt d'esbarjo esportiu.

Això em porta a pensar que, en el fons, la rutina consisteix a recórrer els mateixos llocs en els similars moments del dia. Segurament coincidim en un determinat bar a fer el cafè, al mateix quiosc a comprar el diari o tenim la dèria d'anar a tal botiga a buscar aquell producte. Si instal·léssim doncs un gran plànol de Tàrrega –per exemple al davant del poliesportiu– i cadascú hi dibuixés el seu recorregut habitual, veuríem que se solaparien diverses línies de desplaçament. I com més gent participés anotant-hi els seus moviments, se'ns revelarien els punts més concorreguts de Tàrrega, ressaltats per grans taques de tinta. Segurament serien les carreteres i vies principals, però també alguns dels bars, gasolineres o supermercats de la ciutat. Són els llocs, especialment en el cas de botigues, de restaurants o pastisseries, que més contribuixen a fer-nos sentir que ens movem "per casa". Que el cafè sigui com ens agrada o que, per exemple, els iogurts o les pizzes les puguem trobar a la prestatgeria que coneixem.

És per tot això que, cada vegada que tanca una botiga o s'abaixa el teló d'un bar, tots perdem una petita part de nosaltres. Passem a engruixir les capes de memòria acumulada i preparem el nostre sistema neurològic per greixar els futurs mecanismes de la nostàlgia. És ara quan de les classes d'alemany recordo el verb 'aufheben': vol dir, a la vegada, conservar i anul·lar. Quan s'acaba un lloc, per força caldrà que en neixi un de nou. Que passem un bon any.

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article