Els bombardejos de la Legió Còndor. Una normalitat alterada (3)

Notícia de Tàrrega

per Jaume Ramon Solé

Firmes NT

Carta signada pel tinent coronel en cap José del Barrio per la inauguració de les Escoles de Capacitació del XVIII Cos d'Exèrcit situades a l'edifici dels Escolapis. 30 de setembre de 1938
Carta signada pel tinent coronel en cap José del Barrio per la inauguració de les Escoles de Capacitació del XVIII Cos d'Exèrcit situades a l'edifici dels Escolapis. 30 de setembre de 1938 | Arxiu Comarcal de l'Urgell

L'estabilització del front de guerra a la línia del Segre i els bombardejos sobre les poblacions properes a principis d'abril del 1938 van obligar el XVIII Cos d'Exèrcit Republicà (CE) i el conjunt de l'Exèrcit de l'Est (EE), a una profunda reorganització.

A Tàrrega, el Cos d'Exèrcit hi tindrà el Tribunal Permanent Militar, la Direcció dels serveis de veterinària, el Parc mòbil d'artilleria, l'Hospital de Sang, l'Escola del CENU, els Dipòsits d'explotació, dues fàbriques de farines, els sortidors de gasoil, els dipòsits d'intendència, les essències i greixos, la recuperació del personal, els serveis de depuració i cloració d'aigües, les Agrupacions d'automòbils, la Banda de Música, els Tallers mòbils, el Centre d'instrucció d'oficials i comissaris, els Dipòsits de benzina, l'Hospital Quirúrgic de segona urgència amb dos equips quirúrgics al Mas de Colom i la clínica antipalúdica al mateix indret amb 224 llits.1

A Santa Maria de Montmagastrell s'estableix el Quarter General del XVIII Cos d'Exèrcit a les ordres del tinent coronel en cap, en José del Barrio Navarro, que té sota les seves ordres un exèrcit de 160.000 soldats que s'han d'alimentar, cuidar, armar i vestir.

En la vessant civil, les delegacions territorials de la Vegueria de Lleida de la Generalitat de Catalunya, s'ubiquen a Cervera i a Tàrrega. La del Departament d'Economia és la que s'estableix a la nostra ciutat. També s'hi estableix el Comitè d'Ajut als Refugiats i del Socors Roig Internacional.

El bombardeig del 5 d'abril impulsa la construcció de refugis a tots els barris de Tàrrega, essent el més important el del Pati. També se'n construeixen a la plaça dels Escolapis, a l'Estació de Tren, i s'adequa com a refugi el Pou del Gel, amb entrada pel carrer Buenos Aires. També s'utilitzen com a refugis els cups i cellers del casc antic de Tàrrega, entre ells el de l'Ajuntament.

La Junta de Defensa Passiva pren la iniciativa de la construcció dels refugis i es crea un impost sobre el comerç i la indústria per finançar-los. També agafa el comandament del Cos de Bombers i vetlla pel manteniment i cura dels sistemes de defensa, de l'equip de vigies situats a l'entorn de la ciutat o de la neteja dels refugis com llegim a la carta del 18 d'agost que adreça a l'Ajuntament i diu que: "Sus demani volguesiu distraure el personal i ordenarli la limpieza dels refugis per trobarse amb un estat verdaderament llastimós."

S'obliga els bars a tancar a les 10 del vespre, i l'ordre afecta tant els locals decomissats com ara l'antic Ateneu que ara és la seu de la Unió Republicana o l'Aliança, que ara és la seu del PSUC i de la Unión de Hermanos Proletarios, així com la resta de cafeteries que ja s'han adaptat als nous temps revolucionaris i duen noms tan suggestius com el Bar Kropotkine, el Cafè Carles Marx, la Casa del Poble de la UGT, o els més clàssics com la Taberna Martí, la Taberna Baró o el Cafè Enric Àngels.
Els partits polítics es reorganitzen. Després de la dispersió de càrrecs i responsables ocasionat pel bombardeig, el 16 d'abril es nomenen nous responsables de la Cooperativa Industrial Farineres Reunides de la UHP (Unión de Hermanos Proletarios), vinculada al PSUC. Esquerra Republicana nomena els seus representants a l'Ajuntament el dia 19 d'abril. I dies més tard, en el Plenari Municipal, es produeix una forta polèmica, quan la CNT manté com a conseller de l'Ajuntament un regidor que havia desaparegut de la ciutat durant setmanes a causa dels bombardejos.

Mentrestant Tàrrega és una ciutat en guerra, on tot gira al voltant del gran contingent de soldats, vehicles i maquinària que malden per mantenir estable el Front del Segre, des del qual, constantment cada dia i cada de nit, durant nou mesos, hi arriba, més o menys intensament, el so de les explosions del foc amic i enemic. El canó d'artilleria més potent de l'exèrcit franquista se'l coneix com La Loca, i el de l'exèrcit republicà és conegut com El Abuelo.

El proper atac aeri de la Legió Còndor sobre Tàrrega no serà fins al dia 5 d'octubre a la Canaleta i a Altet, en el qual diversos avions, després de fer uns tombs per l'entorn, bombardegen i maten les mules del Millo i el fereixen greument.

El comandament militar de Tàrrega ocupa part de l'edifici on l'Orfeó Nova Tàrrega i la Societat Ateneu hi tenien el seu local, que ara es troba en mans de la Unió Republicana. Aquesta situació provoca un greu incident, del qual parlarem en el proper escrit.

 

1La presència militar a l'Urgell durant la guerra civil espanyola: L'escola d'oficials i comissaris de Tàrrega. URTX. Francesc Closa Salinas URTX Revista Cultural de l'Urgell. ISSN 1130-0574, Nº 29, 2015, pàgs. 105-120

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article