El passat dia 5 d'abril va fer 80 anys que la nostra ciutat va patir el primer i el més criminal bombardeig d'aviació de la seva història en un sol dia. 

La força destructiva dels Junkers de l'Alemanya nazi enviats per Hitler i posats a disposició del general feixista Francisco Franco, es van acarnissar sobre la població civil targarina i van desfigurar una bona part de la geografia urbana de Tàrrega.

El dia 27 de març, poc abans de l'ocupació franquista, l'aviació feixista va bombardejar la ciutat de Lleida i causant prop de 400 víctimes mortals que el règim franquista va negar i va intentar esborrar-ne les proves. El dia 1 d'abril, els avions facciosos van bombardejar els camps d'aviació republicans d'Anglesola i de Bellpuig, i el dia 2 es bombardeja la carretera de Vilagrassa a Tàrrega. 

El dimarts dia 5 a les deu del matí, els Junkers van començar a metrallar a tot allò que es movia per Tàrrega i els trimotors alemanys van bombardejar la ciutat de nord a sud. Els fanals de l'avinguda Catalunya quedaren foradats pels impactes de bala vinguts del cel.

Una primera tanda de bombes va caure sobre l'era del Xeco (Cal Gomà), al capdamunt del carrer del Nord i féu esclatar el polvorí que hi havia allà mateix vora el cementiri, fet que provocà l'enderrocament d'algunes cases del mateix carrer. Una altra tanda d'avions va bombardejar la benzinera Bonjoch del Pati, afectant altres cases de la plaça i del Pavelló. També van atacar el casc antic de Tàrrega, els vagons de tren i l'estació del ferrocarril. Un altre grup va bombardejar la zona de les eres del Castell, de l'hort de l'Hospital, i el final del carrer Urgell, del qual va quedar afectat el dipòsit de combustible. Igualment van quedar afectats els edificis de Ca l'Argelich, del Clos del Tarroja i altres llocs.

A les sis de la tarda del mateix dimarts, un avió feixista que venia de la banda de Balaguer, va desfermar de nou el pànic, en deixar caure quatre bombes de gran pes sobre el Molí de la Font i la fàbrica d'alcohols Trepat, la Fassina, que misteriosament no van explotar. (anys més tard, durant la construcció de l'aparcament de l'estació d'autobusos una d'aquestes bombes electròniques de fabricació alemanya de 250 quilos va ser trobada intacta, i actualment la podem veure restaurada al Museu de la Guerra Civil d'en Miquel Aresté de la nostra ciutat).
El nombre de víctimes fou de 22 morts i un nombre indeterminat de ferits. Cinc de les víctimes mortals eren residents i persones que es trobaven prop de l'Hospital. La resta targarins, comarcans i refugiats que voltaven per Tàrrega, o que es trobaven a casa seva, com les dues germanes Ramona i Mercè Auberni Segura del carrer Sant Joan o l'obrer Francesc Sans Civit. La manca de refugis i de mesures d'avis i de prevenció dels bombardejos fou tràgica per a la població targarina.

La intensitat i l'amplitud del bombardeig va deixar Tàrrega sense llum ni aigua corrent. La ciutat es va buidar, es va quedar sense menjar ni beure, les botigues de queviures, les indústries i els comerços van tancar, els ramats i les vaqueries es van esfumar, els funcionaris i regidors municipals van desaparèixer, alguns dirigents polítics eren il·localitzables, el caos i el pillatge campaven a l'ample durant la nit. 

La desmoralització, la por i el caos es van fer ames i senyores de la ciutat. La realitat mostrava com en pocs dies l'exèrcit facciós havia pres unes posicions vitals per a la República: Franco dominava tot l'Aragó i des de Lleida ciutat havia derogat l'Estatut. Balaguer havia caigut i les tropes franquistes havien creuat el Segre. Al sud, Morella ja havia caigut i Catalunya quedava aïllada de València i de la resta de l'Estat. 

L'estat d'ànim general d'aquell abril del 1938 era pèssim. Hom fugia davant el convenciment de l'arribada imminent de l'exèrcit franquista a Tàrrega. Amb tot, però, el front va aguantar, i en aquells moments difícils, unes persones, es van posar al capdavant de la ciutat per treure-la de l'atzucac. Uns ciutadans que van fer una passa endavant en aquells moments terribles. Acabada la guerra i amb la derrota, alguna d'elles va ser assassinada, altres empresonades i altres van marxar camí de l'exili per mai més tornar a trepitjar la terra que estimaven. 
A elles va dedicada aquesta nova sèrie d'articles.