L'arqueologia inclusiva torna al Pla de les Tenalles

El jaciment ibèric del Pla de les Tenalles, propietat de l’Ajuntament de Tàrrega i situat vora la població segarrenca de La Mora, acull fins al 29 de juliol un camp de treball d’arqueologia dirigit a joves d’entre 14 i 18 anys. La iniciativa, impulsada des de la Direcció General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, aplega 24 nois i noies d’arreu de l’Estat espanyol. Els arqueòlegs del Museu Comarcal de l’Urgell, adscrits a la Regidoria de Cultura de Tàrrega, són els encarregats d’organitzar la tasca tècnica al jaciment de la vall de l’Ondara mentre que monitors de l’entitat educativa Quàlia s’encarreguen de la gestió. L’EMD El Talladell també presta suport a la iniciativa.
El camp de treball té el doble objectiu de promocionar el patrimoni cultural entre els joves i alhora la inclusió de les persones discapacitades. El caràcter inclusiu del camp de treball rau en el fet que els joves inscrits també participen a les tardes en activitats formatives i de lleure interactuant amb els usuaris de l’Associació Alba, dedicada a la integració social. Com a tasques encarregades, els participants del camp de treball delimiten el jaciment cercant les restes de cases d’ús domèstic de l’ibèric tardà. Així, coneixen la disciplina arqueològica, les tècniques d’estudi i l’ús dels diferents instruments que requereix la intervenció. Paral·lelament també realitzen activitats al Talladell, població on s’allotgen i on duen a terme alhora la rehabilitació dels jardins de Cal Gassol, els quals s’obriran al públic aquest estiu.
Es tracta de la tercera campanya arqueològica al Pla de les Tenalles englobada dins els camps de la Direcció General de Joventut. La directora és l’arqueòloga Marta Aguilà, amb el suport dels també arqueòlegs Anna Colet i Oriol Saula del Museu Comarcal de l’Urgell. L’objectiu: desxifrar aspectes clau de l’antic poblat ilerget. Després de la troballa de restes de les fortificacions a l’extrem est del turó l’any passat, en aquest 2016 els treballs s’intensifiquen per definir l’entramat urbanístic i el funcionament de l’estructura defensiva. Igualment s’actua a l’extrem oest amb l’ànim de localitzar el tancament defensiu del poblat.
Treballs de singular rellevància
Al mateix temps, s’uniran excavacions antigues dels anys setanta i vuitanta per entendre el funcionament del turó en el seu conjunt. Tot i que es preveu que l’actual campanya finalitzi el 29 de juliol, durant la primera setmana d’agost també es duran a terme tasques de documentació, dibuix i registre.
El regidor de Cultura, Raül Palacios, ha manifestat que els treballs científics al Pla de les Tenalles són de gran rellevància i que suposen una de les principals apostes arqueològiques de la capital de l’Urgell. Palacios ha visitat avui el jaciment acompanyant la coordinadora de Joventut a Lleida, Esperança Casas, i el president de l’EMD El Talladell, Francesc Rodríguez Bernal.
El Pla de les Tenalles és un poblat ibèric de dimensions mitjanes amb una cronologia que abasta del segle IV a.C als volts del 200 a.C i que s’abandonà dins el context de la segona guerra púnica entre romans i cartaginesos. La presència de nivells d’incendi en algunes cases excavades apunten a una possible destrucció del poblat en el decurs d’aquest conflicte. L’assentament es troba situat al capdamunt i part dels vessants del tossal anomenat Comalleret. La descoberta científica del poblat és mèrit de l’historiador verduní Ramon Boleda, qui realitzà les primeres excavacions el 1952. Posteriorment, el jaciment passà a mans de l’Ajuntament de Tàrrega arran de les excavacions per part de l’antic museu de la localitat, promogudes per Joan Tous Sanabra.
El camp de treball té el doble objectiu de promocionar el patrimoni cultural entre els joves i alhora la inclusió de les persones discapacitades. El caràcter inclusiu del camp de treball rau en el fet que els joves inscrits també participen a les tardes en activitats formatives i de lleure interactuant amb els usuaris de l’Associació Alba, dedicada a la integració social. Com a tasques encarregades, els participants del camp de treball delimiten el jaciment cercant les restes de cases d’ús domèstic de l’ibèric tardà. Així, coneixen la disciplina arqueològica, les tècniques d’estudi i l’ús dels diferents instruments que requereix la intervenció. Paral·lelament també realitzen activitats al Talladell, població on s’allotgen i on duen a terme alhora la rehabilitació dels jardins de Cal Gassol, els quals s’obriran al públic aquest estiu.
Es tracta de la tercera campanya arqueològica al Pla de les Tenalles englobada dins els camps de la Direcció General de Joventut. La directora és l’arqueòloga Marta Aguilà, amb el suport dels també arqueòlegs Anna Colet i Oriol Saula del Museu Comarcal de l’Urgell. L’objectiu: desxifrar aspectes clau de l’antic poblat ilerget. Després de la troballa de restes de les fortificacions a l’extrem est del turó l’any passat, en aquest 2016 els treballs s’intensifiquen per definir l’entramat urbanístic i el funcionament de l’estructura defensiva. Igualment s’actua a l’extrem oest amb l’ànim de localitzar el tancament defensiu del poblat.
Treballs de singular rellevància
Al mateix temps, s’uniran excavacions antigues dels anys setanta i vuitanta per entendre el funcionament del turó en el seu conjunt. Tot i que es preveu que l’actual campanya finalitzi el 29 de juliol, durant la primera setmana d’agost també es duran a terme tasques de documentació, dibuix i registre.
El regidor de Cultura, Raül Palacios, ha manifestat que els treballs científics al Pla de les Tenalles són de gran rellevància i que suposen una de les principals apostes arqueològiques de la capital de l’Urgell. Palacios ha visitat avui el jaciment acompanyant la coordinadora de Joventut a Lleida, Esperança Casas, i el president de l’EMD El Talladell, Francesc Rodríguez Bernal.
El Pla de les Tenalles és un poblat ibèric de dimensions mitjanes amb una cronologia que abasta del segle IV a.C als volts del 200 a.C i que s’abandonà dins el context de la segona guerra púnica entre romans i cartaginesos. La presència de nivells d’incendi en algunes cases excavades apunten a una possible destrucció del poblat en el decurs d’aquest conflicte. L’assentament es troba situat al capdamunt i part dels vessants del tossal anomenat Comalleret. La descoberta científica del poblat és mèrit de l’historiador verduní Ramon Boleda, qui realitzà les primeres excavacions el 1952. Posteriorment, el jaciment passà a mans de l’Ajuntament de Tàrrega arran de les excavacions per part de l’antic museu de la localitat, promogudes per Joan Tous Sanabra.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari