Al cor dels grans teatres del món, en què l’òpera es converteix en un espectacle total, hi ha noms que treballen entre bastidors per fer possible la il·lusió. Un d’ells és el de l’escenògraf Llorenç Corbella, natural de Vallfogona de Riucorb i establert a Tàrrega, que ha consolidat una destacada trajectòria internacional i que recentment ha deixat la seua empremta en El barber de Sevilla a l’òpera de San Francisco.

Amb una carrera vinculada a produccions de primer nivell a Europa i els Estats Units, s’ha especialitzat a construir espais escènics capaços de dialogar amb la música i potenciar la narrativa. El seu treball en aquesta cèlebre òpera de Rossini, considerada una de les grans joies del seu repertori, torna a evidenciar el seu segell: una escenografia de forta personalitat visual, dominada per una estructura blanca que representa la casa de Rosina i que es converteix en l’eix simbòlic i dinàmic de la posada en escena.

Una anterior producció, dirigida també per Emilio Sagi –amb qui Corbella ha col·laborat en diferents projectes–, ja havia recorregut escenaris de prestigi com Los Angeles, Lisboa, París o el Teatro Real de Madrid. Tanmateix, la seua arribada a San Francisco, amb una nova versió en coproducció de Wer Memorial Opera Haus de San Francisco i l’Òpera de Lituania, ha suposat un nou impuls dins d’un circuit operístic de màxima exigència. “No deixa de ser un teatre, però els ritmes de treball són completament diferents”, explica Corbella, que destaca la precisió del model nord-americà. “Allà tot es planifica amb almenys un any d’antelació. La previsió és fantàstica i el treball s’articula, en gran part, a través d’una comunicació constant.”

Més enllà del resultat artístic, l’experiència reforça una trajectòria marcada per la projecció internacional i la capacitat d’adaptació a diferents llenguatges escènics. Per a Corbella, treballar en contextos diversos no només amplia horitzons, sinó que també permet enriquir la seua mirada creativa. “És una oportunitat per veure com es treballa en altres punts del món”, assenyala. El muntatge ha estat rebut amb crítiques molt positives, que destaquen la força visual i la capacitat per actualitzar el clàssic sense perdre’n l’essència.