L’Associació de Defensa Vegetal (ADV) Terres de Ponent va presentar ahir a Benavent de Segrià la 27a campanya de seguiment i estudi de la pedra al pla de Lleida. Aquesta xarxa compta amb 172 granímetres operatius, repartits en 80 municipis de les comarques del Segrià, el Pla d’Urgell, l’Urgell, les Garrigues i la Noguera.

Elisabet Porta, tècnica de l’ADV, va fer balanç de la campanya del 2025, que va patir 19 pedregades i va estar marcada per la tempesta rècord del 19 d’abril -amb 20.000 hectàrees afectades-, en la qual van caure pedres de 2 i 3 centímetres de diàmetre, una cosa poc habitual aquest mes. “Durant els més de 25 anys des que tenim dades, no s’havia vist una pedra d’aquesta magnitud a l’abril”, va apuntar Porta. La comarca més colpejada va ser el Segrià, amb greus afectacions a la partida de Butsènit o Alcarràs.

Pel que fa a les previsions per a enguany, va assenyalar que és “difícil” fer prediccions ja que aquestes tempestes “són un fenomen molt irregular”, malgrat que en els últims cinc anys s’han tornat més extrems i arriben amb més anterioritat. A més, va recalcar que el pla de Lleida és una zona propícia a patir pedregades, que poden ser “més virulentes” pel canvi climàtic. Porta també va explicar que a finals de l’any passat l’ADV va fer una ampliació a la Noguera, que va detectar afectacions en diversos municipis al gener a causa de petites calamarsades, en especial a Ivars de Noguera.

Per la seva part, el vicepresident de l’ADV, Pere Roqué, va posar el focus en les xarxes antipedra, que actualment protegeixen entre el 7 i el 9% de la superfície agrícola de fruita. Roqué, que va apostar per ampliar la xarxa, va incidir en el cost de les malles -20.000 euros per hectàrea-, i va destacar que, en el cas de la fruita, s’està intentant tapar “al màxim” a diferència del cereal, on “és impossible”.