Josep Castellà Gené és el col·laborador més veterà d’aquest setmanari. Va començar a escriure-hi l’any 1965 i, el juny del 2009, va agafar el relleu del seu pare, Josep Castellà Formiguera, amb una secció fixa setmanal de dues pàgines titulada ‘Històries d’ahir i d’avui’. Des de llavors ha publicat gairebé 800 articles. Fa un any va veure la llum el seu primer llibre, Cròniques d’una ciutat, i aquest dissabte presenta el segon volum, titulat 100 cròniques de Tàrrega. Com sorgeix aquest nou llibre?

El primer projecte, que havia d’incloure uns 125 articles publicats a NOVA TÀRREGA i acompanyats de fotografies de Josep Maria Martí Carnicer, el vam començar a idear amb l’aleshores director dels museus de Tàrrega, Jaume Espinagosa, i amb la dissenyadora i editora Maria Alba Minguell. Quan ja teníem el llibre pràcticament enllestit, l’Ajuntament em va comunicar que el Jaume Espinagosa estava de baixa i, poc després, es va jubilar. El tècnic de Cultura Xavier García, que va morir malauradament de forma tràgica, va assumir el projecte dins la Col·lecció Natan. De fet, Cròniques d’una ciutat va ser el seu darrer treball publicat.

Aquell llibre finalment va incloure només 38 articles i es va esgotar ràpidament. Des de la seva publicació, moltes persones me’n demanaven exemplars, i jo els recomanava consultar-lo a la biblioteca o a l’arxiu. Tot plegat em va animar a recuperar el projecte inicial, que sempre m’havia fet molta il·lusió i que havia quedat una mica frustrat. Així vaig decidir impulsar aquest segon volum, que he autoeditat.

Com ha estat el procés d’elaboració?

Vaig tornar a contactar amb la Maria Alba Minguell i vam decidir tirar endavant 100 cròniques de Tàrrega, que recull cent articles dedicats a la ciutat i publicats a Nova Tàrrega. També vaig demanar el suport d’institucions com l’Ajuntament de Tàrrega, el Consell Comarcal de l’Urgell i l’Arxiu Comarcal de l’Urgell, que s’han compromès a adquirir-ne alguns exemplars.

L’elecció dels articles no va ser difícil, ja que el Jaume Espinagosa havia fet una primera selecció per al primer projecte. El llibre s’estructura per temàtiques —història, comunicacions, tradicions, personatges, religió i cultura— i aborda temes molt diversos: el Carnaval targarí, la primera màquina de batre fabricada a Tàrrega el 1933, l’antiga caserna de cavalleria, l’estació de bombatge d’aigua, l’arribada de la televisió el 1959, la supressió de la travessia de l’N-II, la història del tren, la recuperació dels Armats, les festes de Sant Cristòfol, figures com Enric Coma, Carles Perelló o sant Pere Claver, o aspectes com el rellotge del campanar, les obres del cimbori, els frescos del presbiteri, el centenari de l’Orfeó i els butlletins de Ràdio Tàrrega dels anys seixanta, entre molts altres.

Molts d’aquests temes potser no es coneixerien si no deixéssim constància escrita en aquestes cròniques. Alguns lectors pensen que escric molt sobre qüestions religioses, però la història de Tàrrega està profundament lligada a la de l’Església: celebrem Sant Eloi, la Festa Major de Maig pels patrons, Sant Isidre, o recordem com Sant Roc va salvar la ciutat de la pesta. També tracto aspectes quotidians i locals que formen part de la nostra memòria col·lectiva.

La portada és una vista general de Tàrrega des del camí de Verdú, obra de Josep Maria Martí Carnicer.

M’agradaria destacar que NOVA TÀRREGA sempre m’ha tractat molt bé. He tingut la sort de conèixer tots els directors i agraeixo a Déu la salut i el cap per continuar escrivint. Des del setmanari sempre m’han obert les portes i m’han donat totes les facilitats. També vull agrair al Grup Segre que em permeti seguir col·laborant i publicant els meus treballs.

Puc afirmar que és un llibre 100% targarí: textos meus sobre temes locals, edició a càrrec de Maria Alba Minguell, impressió a Anfisa, fotografies de Josep Maria Martí Carnicer i distribució a càrrec de la llibreria Sauret. Surt a la venda a un preu de 20 euros, amb una tirada limitada de 200 exemplars.

No li costa trobar temes?

No, gens. Una cosa em porta a l’altra, i ja són molts els qui venen a explicar-me històries o a proposar temes. Al principi tenia por que algun dia no tingués res a explicar, però ha estat al contrari: sempre em sobren temes i en tinc en reserva. No faig poesia ni literatura; faig cròniques. Quan poso dades, sé que no puc equivocar-me i ho he de corroborar tot. Ara mateix tinc vuit o nou textos en cartera per acabar.

Com serà la presentació d’aquest dissabte 24 de gener?

La farem al local de la Societat Ateneu, com a ateneista que soc, a les 12 del migdia. Comptarem amb la introducció del periodista i escriptor de Rocafort de Vallbona Lluís Foix, de molt reconegut prestigi. Ens coneixem bé, ja que vaig ser corresponsal de La Vanguardia molts anys i sempre hem mantingut una relació personal estreta. De fet, el llibre inclou un escrit seu titulat Unes cent mirades de Tàrrega. El volum també compta amb un text del director de l’Arxiu Comarcal, Carles Quevedo, amb qui tinc una gran amistat, i un altre de l’alcaldessa, Alba Pijuan.