Reprenc la sèrie de càpsules dedicades a felicitar l’aniversari de personatges les innovacions dels quals han transformat la història de la informàtica i, de retruc, la nostra vida digital.

Si en càpsules anteriors m’he centrat en Tōru Iwatani, Jan Koum, Andreas von Bechtolsheim i Bill Gates, avui ha arribat el torn de Werner Buchholz.

Tal dia com avui (24 d’octubre) de 1922 va néixer aquest enginyer alemany que, després de fugir de l’Alemanya nazi, es va establir al Canadà i més tard als Estats Units. Va treballar a IBM, on va formar part de l’equip que va dissenyar l’IBM Stretch, un dels primers superordinadors.

Se’l considera el pare del terme byte (1956), que defineix la quantitat mínima de bits necessaris per codificar un caràcter en un ordinador. Byte va ser una reescriptura deliberada per evitar confusió tipogràfica o semàntica amb bit. Cal deixar clar que Buchholz no va inventar la unitat física de memòria (8 bits); sinó que en va crear el concepte i el nom.

Per això, a la càpsula d’avui, desvio el focus dels inventors per centrar-me en aquelles persones que han ajudat a conceptualitzar i definir les innovacions. Sense les seues paraules, moltes de les creacions tecnològiques que formen part del nostre quotidià potser no ens serien reconeixibles i comunicables.

Grace Hopper

(Estats Units, 1906-1992). Programadora i pionera de la informàtica. Va inventar el concepte de compilador d’un llenguatge de programació (1952) que tradueix llenguatges humans a llenguatge màquina, i va defensar que els llenguatges de programació fossin més propers a les persones.

També va popularitzar el terme bug per referir-se als errors de programació. (Nota mental: a veure quan li dedico una càpsula!)

J. C. R. Licklider

(Estats Units, 1915-1990). Psicòleg i informàtic que va tenir un paper fonamental en la concepció i finançament de les xarxes d’investigació, sobretot a ARPANET.

El 1962 va formular les primeres idees d’una xarxa d’ordinadors intergalàctica, anticipant-se al que coneixem avui com Internet i la computació al núvol.

John McCarthy

(Estats Units, 1927-2011). Informàtic teòric que va encunyar el terme intel·ligència artificial, per descriure màquines capaces de simular processos mentals humans com l’aprenentatge, la planificació o la resolució de problemes.

La seva proposta per a la Conferència de Dartmouth College (1956) és considerada l’acta fundacional de la IA.

Ted Nelson

(Estats Units, 1937). Filòsof, sociòleg i pioner en el camp de les TIC. L’any 1963 va posar nom a l’hipertext per descriure documents interconnectats a través d’enllaços. Aquesta idea visionària és la base conceptual sobre la qual Berners-Lee, anys més tard, construiria la WWW.

Donald Knuth

(Estats Units, 1938). Matemàtic i informàtic, autor de The Art of Computer Programming (1968-69). Va donar al mot algoritme un sentit formal dins la informàtica moderna:  una seqüència finita i ordenada d’instruccions que permet resoldre un problema o executar una tasca.

Richard Dawkins

(Kènia, 1941). Biòleg evolutiu que va traslladar el concepte mem a la cultura digital. Al llibre The Selfish Gene (1976) el descriu com una unitat d’informació cultural que es propaga de ment en ment, de manera semblant a com els gens transmeten informació biològica.

John R. Mashey

(Estats Units, 1946). Informàtic i executiu tecnològic, reconegut per les seves contribucions a l’arquitectura informàtica i els sistemes operatius. Se li atribueix haver estat un dels primers a utilitzar i popularitzar el terme dades massives, a la dècada dels noranta, per descriure el creixent volum d’informació digital i els reptes d’emmagatzematge, gestió i anàlisi que comportava.

S’avançava així a la revolució del big data del segle XXI.

Alan Kay

(Estats Units, 1950). Informàtic visionari que va conceptualitzar les idees clau de l’ordinador personal portàtil i tauleta, dins del projecte Dynabook (1968), que pretenia acostar els infants al món digital. Com ha canviat la cosa! També va imaginar una informàtica centrada en les persones —molt abans del Macintosh— desenvolupant la idea d’una interfície gràfica d’usuari (GUI) amb finestres, icones i menús.

Tim Berners-Lee

(Regne Unit, 1955). Enginyer informàtic que va proposar un sistema d’hipertext per connectar documents (recordes en Nelson?) mitjançant enllaços. Va batejar-lo com a World Wide Web (1989): Una nova manera d’organitzar la informació com una xarxa interconnectada d’idees, accessible globalment.

Luis von Ahn

(Guatemala, 1978). Informàtic que va formalitzar el terme computació basada en humans, és a dir, sistemes que combinen la intel·ligència humana i la capacitat de càlcul de les màquines per resoldre problemes complexos.

També és coautor del terme CAPTCHA (Completely Automated Public Turing test to tell Computers and Humans Apart), les proves que serveixen per distingir humans de bots.

Eli Pariser

(Estats Units, 1980). Activista digital que va popularitzar el concepte de bombolla de filtres. Al seu llibre The Filter Bubble (2011) va descriure com els algoritmes seleccionen, personalitzen i aïllen la informació que veiem, creant una experiència informativa a mida, que sovint ens clou dins d’un ecosistema de visions i opinions semblants a les nostres.

Satoshi Nakamoto

Creador —o grup de creadors— de Bitcoin, la primera criptomoneda descentralitzada. La seva identitat real continua sent un dels grans misteris de la tecnologia moderna.

L’any 2008, va publicar l’article Bitcoin: A Peer-to-Peer Electronic Cash System, en el qual descrivia un sistema monetari digital sense intermediaris i la tecnologia subjacent que el feia possible: la blockchain.

El terme cadena de blocs designa un llibre de registre distribuït i immut­able, on les transaccions s’agrupen en blocs connectats de manera seqüencial i segura mitjançant criptografia, garantint la transparència, la verificabilitat i la confiança sense necessitat d’una autoritat central.

A Catalunya, Termcat

Potser t’hauràs fixat que tots els termes de la càpsula TIC apareixen en català.

Això és gràcies a la feina constant del TERMCAT(termcat.cat), el centre de terminologia que vetlla perquè el llenguatge tecnològic també es pugui expressar plenament en la nostra llengua. Sense la seva tasca, moltes d’aquestes paraules no tindrien traduccions clares ni coherents.

En memòria

Ja veus que sovint posar nom a una idea és el primer pas per transformar-la en realitat.

Avui, cada vegada que parlem de megabytes, gigabytes o terabytes fem servir el llegat lingüístic i conceptual de Buchholz.

Reconeixent aquest mèrit, l’any 1990 va rebre el IEEE Computer Pioneer Award. L’any 2019, moria a l’edat de 96 anys. Moltes gràcies, Werner i descansa en pau.

Bona quinzena. xerpejant.cat