Dossier de cartes de guerra al número 39 d''URTX'

El director general de Memòria Democràtica posa en valor "la valuosa aportació de la investigació"

per Laia Pedrós

Crònica Local

El Museu Tàrrega Urgell ha acollit la presentació del volum 39 de la revista 'URTX'
El Museu Tàrrega Urgell ha acollit la presentació del volum 39 de la revista 'URTX' | Laia Pedrós

El Museu Tàrrega Urgell ha acollit aquest dimecres la presentació d’una nova edició d’URTX - Revista d’Humanitats de l’Urgell, la miscel·lània d’estudis humanístics editada pel Museu Tàrrega Urgell, l’Arxiu Comarcal de l’Urgell i el Museu Trepat. La publicació dedica el seu dossier central amb cinc articles a cartes de guerra enviades per combatents de Tàrrega o territoris propers en conflictes bèl·lics com la guerra del Riff o la Guerra Civil espanyola.  Aquests documents epistolars són molt útils en la recerca històrica perquè s’hi reflecteixen temes de la quotidianitat del front, així com aspectes emocionals i sentimentals dels mateixos soldats.

Així, el dossier especial s’obre amb Les cartes de la guerra del Marroc, de la mà d’Oriol Saula Briansó i Rubèn Doll-Petit. Per la seva banda, Jaume Ramon Solé publica Cartes des del front. Els germans Josep i Domènec Castells Porta. Eva Solanes Potrony és l’autora de l’article Estimat germà. La guerra que s’escriu a casa (1938-1939). També s’inclou Queda la memòria. La correspondència com a font d’informació. Cartes del soldat escorta Enric Coma Domingo del 1939 al 1942, a càrrec de Glòria Coma Torres. El dossier es completa amb L’exili: entre la frontera i l’abisme, un text d’Anna Colet Marcé, tècnica del Museu Tàrrega Urgell.

 

Les cartes personals, una font capital per a la memòria històrica

La presentació del número 39 d’URTX ha anat a càrrec del director general de Memòria Democràtica, Xavier Menéndez, que ha afirmat que aquest dossier és “una aportació molt valuosa a la investigació” i ha destacat “l’esforç important” de mantenir la publicació periòdica. 

Per la seva banda, el director del Museu Tàrrega Urgell, Oriol Saula, ha revelat que el dossier és “molt emotiu i colpidor”. També ha volgut destacar que “és el primer volum de la revista sense la direcció de Jaume Espinagosa, que es va jubilar el passat mes de novembre. Prenem el relleu i esperem mantenir el bon nivell de les publicacions gràcies a la conjunció d’esforços entre les institucions i l’equip de redacció que hi col·labora de forma desinteressada”.

Finalment, el primer tinent d’alcaldia, José Luis Marín, ha explicat que “enguany l’URTX té un fil conductor especialment emotiu i ple d’humanitat amb les cartes en temps de guerra, en què les persones que les van viure en primera persona mantenen relació amb els seus éssers estimats com a eina de resistència”. 

 

Una revista de referència en l’àmbit de les humanitats a les terres de Ponent

La publicació, creada el 1989, també compta amb diferents articles sobre temes com la intervenció d’urgència a la necròpolis del Tossal de Sant Pere, la figura del prohom de Lleida Onofre Cerveró, els mestres d’obres Gabriel i Anton Semís, els projectes compartits de la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, l’espai d’exposició Lo Niu, les cabanes de pagès a la vall del Tort o la XVI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos de Tàrrega.

Finalment, el número 39 d’URTX es clou amb els documents sorgits de les quatre residències de creació artística a l’Arxiu Comarcal de l’Urgell de l’any 2024: L’Ofegat respira, de Roger Romagosa Carrasquer, La fúria del silenci. Arqueologia del silenci com a violència, d’Òscar Clarissó Merlo, Probably, Still Life, de Katya Afonina, i Horitzons de grandesa o The big country, de Miguel Alejos Parra.

A punt d’arribar a les quatre dècades d’existència, la revista URTX ha difós més de 600 articles del món de les humanitats, donant veu a les inquietuds i estudis de més de  400 autories. Esdevé una aposta ferma per subratllar la imprescindible labor dels museus i equipaments culturals, on la recerca és una branca ineludible de retroalimentació cap a la societat, encabint les diverses perspectives, fent possible un enriquiment cultural personal i un millor coneixement del nostre passat.

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article