Càpsula 212. Manual de supervivència d’un infartat

#CàpsulaTIC

per Ramon Oromí Farré

Firmes NT, Gent NT

El llibre de Jaume Solé que ha inspirat aquest article
El llibre de Jaume Solé que ha inspirat aquest article | Laia Pedrós

El dia que en Jaume va presentar el seu llibre en societat, no vaig poder ser-hi. Per això, un o dos dies després, m’ho vaig fer venir bé per anar-lo a veure a la botiga de sota els arcs de la plaça.

Mentre atenia unes clientes, vam aprofitar per posar-nos al dia. Em va explicar que feia poques hores, l’ordinador li havia petat. Després de comprar-li un exemplar i demanar-li que me’l dediqués, li vaig preguntar si em deixava convertir aquella situació com a punt de partida d’una nova Càpsula TIC.

 

Els símptomes

Imagina que l’estructura de l’ordinador és com un cos humà: El cor? El processador. Els pulmons? Els ventiladors. El sistema circulatori? Els circuits i canals d’aire que ho mantenen tot en bon funcionament.

Amb el temps, la pols s’acumula, especialment als ventiladors, dissipadors, ranures de memòria i altres components clau. Igual que passa amb el cor quan s’obstrueixen les artèries, aquest enemic invisible pot anar ofegant el sistema a poc a poc, fins que un dia, sense avís, provoca un col·lapse.

Sobreescalfament: Quan la pols recobreix els ventiladors o els dissipadors, la capacitat de refrigeració disminueix. Això pot portar la CPU o la GPU a temperatures crítiques, afectant el rendiment o, en el pitjor dels casos, provocant danys irreversibles. (Com una respiració accelerada.)

Rendiment lent o inestable: Un ordinador massa calent redueix automàticament la seua potència per protegir-se de la calor, cosa que afecta la velocitat general del sistema. (Com un ofec, una insuficiència cardíaca.)

Soroll excessiu: Quan els ventiladors estan bruts, funcionen més de pressa per intentar refredar els components, generant més soroll i desgast. (Com una respiració entretallada, esbufegant.)

Fallades de maquinari: La calor excessiva pot fer que components com els discos durs, la placa base o la font d’alimentació deixin de funcionar. També pot passar que l’ordinador es reiniciï o s’apagui de sobte, provocant una fallada sobtada del sistema. (Senyals clars d’un atac de cor electrònic i el moment de dur-lo a l’UCI… si és que encara hi som a temps!)

 

Si no fas res per evitar-ho…

Moltes persones passen per alt la importància d’un estil de vida saludable... i també del manteniment dels seus dispositius. Una simple rutina de neteja pot millorar-ne el rendiment, allargar-ne significativament la vida útil i evitar mals majors com pèrdues de dades o despeses innecessàries.

Es recomana netejar l’ordinador almenys dues vegades l’any. Si l’equip funciona moltes hores, està en un entorn amb molta pols o convius amb mascotes, millor fer-ho cada 3 o 4 mesos.

 

Neteja externa

La neteja externa és una tasca senzilla però essencial per mantenir el bon funcionament i la higiene del dispositiu. Avui, més enllà dels perifèrics, em centraré a parlar-te en els filtres d’aire, sovint oblidats.

Aquests filtres retenen la pols abans que entri al sistema i s’acumuli sobre components com la placa base o el dissipador. Si no es netegen, s’embussen, redueixen el flux d’aire i fan que els ventiladors hagin de treballar més del compte.

La majoria de torres modernes tenen filtres extraïbles als panells frontal, superior o inferior. Per netejar-los: apaga i desconnecta l’ordinador, retira els filtres amb cura (van amb imants, pestanyes o encaixos) i neteja’ls amb aire comprimit o aspiració suau. Si són rentables, pots fer servir aigua tèbia i sabó suau, però assegura’t que quedin completament secs abans de tornar-los a col·locar.

Mantenir els filtres nets millora la ventilació, redueix la temperatura interna i manté l’equip més net durant més temps. Una acció ràpida amb un gran impacte.

 

Neteja interna

Per fer la neteja interna, et recomano portar una polsera antielectrostàtica, que dissipa l’electricitat del teu cos i evita danys als components. Si no en tens, toca sovint una part metàl·lica del xassís de la torre per descarregar-te, tot i que no és tan segur.

Ara sí, t’explico, pas a pas:

1. Apaga l’ordinador, desconnecta’l del corrent i retira tots els cables dels perifèrics.
2. Col·loca la torre sobre una taula en un lloc ben il·luminat i ventilat. Desenrosca els cargols del panell lateral i retira’l. Si no són de rosca manual, usa un tornavís d’estrella (tipus Philips).
3. Amb aire comprimit (en esprai o compressor), bufa la pols dels ventiladors, la font d’alimentació, el dissipador i les targetes d’expansió. No cal tocar res: l’aire fa la feina i evita riscos.
4. Si cal, ajuda’t d’un pinzell suau per treure la pols enganxada als ventiladors.
5. Ja que hi ets, comprova l’estat de la pasta tèrmica de la CPU. Si fa més de dos anys que no l’has canviada o està seca o esquerdada, substitueix-la. Aquesta substància millora la transferència de calor entre el processador i el dissipador, evitant sobreescalfaments.

Si obrir l’ordinador et fa respecte, no passa res. Centra’t en la neteja externa i deixa la part interna en mans d’un servei tècnic de confiança.

 

Consideracions importants

Evita tocar directament els components interns. Peces com la placa base, la memòria RAM o la CPU són sensibles a l’estàtica, la pressió i als greixos de les mans. Si cal manipular alguna cosa, fes-ho sempre per les vores plàstiques o metàl·liques, mai per la part electrònica.

Tot i que pugui semblar una opció, no pots utilitzar l’aspirador per netejar l’interior: poden generar electricitat estàtica i de retruc, aspirar peces petites com jumpers o connectors.

Sembla de sentit comú, però t’ho dic per si de cas: Tampoc pots fer servir líquids. L’electrònica i l’aigua no es porten bé. Si necessites netejar punts concrets, com contactes metàl·lics o restes de pasta tèrmica, pots fer servir una mica d’alcohol isopropílic (90 % o més) amb un bastonet de cotó o un drap suau. Sempre amb l’ordinador apagat, desconnectat i completament sec abans d’encendre’l de nou.

Evita col·locar la torre directament a terra (especialment si hi ha moqueta o mascotes) i mantén net l’espai de treball. Passar el drap o aspirar al voltant de l’equip ajuda molt a reduir la pols que s’hi acumula.

Finalment, programa’t recordatoris de manteniment, com si fossin revisions mèdiques. L’ordinador t’avisa quan no va bé –cal saber escoltar-lo abans que sigui massa tard. Pots monitorar la temperatura interna amb eines com Open Hardware Monitor (openhardwaremonitor.org) o Libre Hardware Monitor (github.com/LibreHardwareMonitor). Si veus que la CPU en repòs, supera els 80–90 °C, tens un problema que cal solucionar i ràpid!

 

Millor prevenir

Com amb les persones, la prevenció és la millor medicina. En Jaume, supervivent d’un infart, comparteix generosament al seu llibre les seves receptes per cuidar-se: fer bicicleta, aixecar peses i menjar sense sal. Senzill, constant i efectiu.

En el cas de l’ordinador, tot pot ser encara més fàcil: una bona neteja a temps pot evitar que se’n vagi a l’altre barri, abans d’hora!

Bon estiu i cuideu-vos –tu i els teus dispositius–. Ens retrobem després de les vacances! xerpejant.cat
 

Comentaris

Jaume Solé Tàrrega
1.

Gràcies, Ramon! El diagnòstic no deixava marge al dubte: col·lapse absolut per embús en els circuits vitals. Protocol d’urgència? Doncs mira, cateterisme digital a pèl, tres stents de gamma galàctica i reinici assistit amb un parell de cops de puny al teclat. El pacient humà —servidor— va sobreviure amb dignitat (i una mica de drama). El pacient electrònic, en canvi, amb quatre bufades d’aire comprimit i una transfusió per USB 3.0, ja fa el milhomes com si no hagués trepitjat mai l’UCI. Ara va pel despatx presumint de RAM i fent el fatxenda amb la GPU. En fi… la medicina informàtica és així: low cost, exprés i sense ni una trista sala d’espera on poder fer el cafè.

Comenta aquest article